Cia. Cocotte: Les Rois Fainéants

La rutina té el seu encant. Té un ritme. Té tendresa. Crea complicitats. Ens fa reviure una i altra vegada moments riallers i tristots. Es creen unes relacions úniques entre uns persones úniques, cadascuna amb unes característique ben particulars que les fan igualment especials. I aquest és el primer que em ve al cap quan comença l'obra. D'una manera breu, concreta, senzilla i divertida sabem on ens trobem, amb qui i com són es relacions establertes. I comença la feina: ens endinsem en una fàbrica de boles de colors molt màgica, amb un magnífic treball en equip ( que intuisc que és el que hi ha per fer aquesta creació). Hi ha molt de diamisme, moments graciosos, moments de "guaaau", i joc, molt de joc. Molt de joc en l'espai, amb objectes, amb el ritme, amb els sons, amb el cos i el que aquest ens pot arribar a oferir, amb les paraules ( en francés pur i en francatalà). Imatges molt boniques sorgides d'un imaginari molt ric i amb uns punts de l'absurd fantàstics!Molt recomanable per passar una horeta divertida, lleugera i agradable amb treball i qualitat. Bravo per aquesta colla jove que destila molt bon rotllo!

O això és el que sembla, amb tots els respectes per aquesta mena de representacions que al Institut del Teatre en fan cada dos per tres, però que penso que posar-les directament al circuit professional cobrant entrada és un error i un perjudici per a la companyia emergent. Em sap greu pensar que algú enganya a aquests recent llicenciats; estic segur que seria millor, especialment per a ells, passar primer per Firatàrrega, per dir un nom.

http://bit.ly/1RCigfq

Amb un francès molt bàsic i fàcil d’entendre, s’ha estrenat a La Seca Espai Brossa Les Rois Fainéants, una proposta divertida i desenfadada de la jove companyia Cocotte.

Les Rois Fainéants neix en un taller de creació de 3er d’interpretació de teatre físic, dirigit per Joan Cusó, professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, que agafa com a referent i font d’inspiració dels seus personatges la Cia de teatre Les Deschiens i Jacques Tati (actor, guionista i director de cinema francès).

L’espectacle és una crítica en forma de “divertimento”, on es barreja realitat, fantasia, absurd, humor i tendresa. Un treball multidisciplinari (treball amb objectes, música, text, gest), amb un component visual molt important.

L’escenografia de Marta Bayer ens situa dins d’una vella fàbrica concebuda com un gran guinyol. Durant l’espectacle apareixen i desapareixen objectes i uns personatges molt entranyables; els treballadors de la fàbrica, que sobreviuen dia a dia a les estrictes exigències de la rutina diària.

Les interpretacions han estat totes en el seu conjunt fantàstiques, es nota que al darrera hi ha un gran treball d’equip.

Al llarg de la representació ha moments molt i molt bons, fins hi tot extraordinaris, però hi ha d’altres que des del meu punt de vista, caldria millorar.

Penso que tot i que no és un espectacle del tot rodó, és interessant d’anar-lo a veure, tant per la seva originalitat, com per els actors que s’hi deixen la pell durant tota la representació.