Sinopsi

Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.

SINOPSI

Als llimbs de l’eternitat Cèsar i Cleopatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb major o menor veritat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur.

Idioma:
Castellà

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Oportunitat perduda

Juli Cèsar i Cleòpatra són dues de les figures més fascinants del món antic. Sobre ells, s’han fet pel·lícules i escrit novel·les i obres de teatre on grans autors han explicat la seva història junts (George Bernard Shaw) o per separat (Shakespeare, Terenci Moix...). Tot i que, habitualment, la vessant amorosa de Cleòpatra ve associada més a Marc Antoni, aquesta proposta ha decidit reunir-los com a fantasmes en l’actualitat per recordar els vells temps i aportar la seva visió sobre el món contemporani. El que parteix d’una idea semblant a la magistral Juicio a una zorra sobre la figura d’Helena de Troia, desaprofita estrepitosament el seu potencial banalitzant l’argument amb acudits dolents (“César, tienes nombre de ensalada...”), cançons lleugeres i anècdotes que semblen tretes de la Viquipèdia.

La poca traça del seu autor, Emilio Hernández, fa semblar a la reina d’Egipte frívola i amb poques llums, la relació entre els dos insubstancial (ja que s’expliquen constantment coses de la seva vida com si no s’haguessin conegut mai) i la seva anàlisi del present obvi i artificialment alliçonador. Només els passatges més seriosos tenen una mica més d’entitat, gràcies, en gran part, a la dignitat amb la qual Emilio Gutiérrez Caba defensa el muntatge. Per la seva part, Ángela Molina es diverteix i fa el que li sembla, tot i que tampoc el text li dóna eines dramàtiques on construir res. D’alguna manera, això ens pot servir per recordar el risc que té treure de context certs personatges quan no se sap donar la profunditat necessària a les seves veus, amb els coneixements històrics òptims i una mirada lúcida del present.

16/04/2016
Josep OS

Avui al Romea hem vist aquesta obra d’Emilio Hernández i que dirigeix Magüi Mira. Un text de ficciò que ens explica el retrobament de Cesar i Cleòpatra ara en el 2016 per evocar la seva joventut i rememorar experiències passades després de més de 2000 anys d’història. Per explicar-nos això l’autor ha duplicat els dos personatges la Cleopatra actual Angela Molina i la jove Carolina Yuste, i el Cesar actual Emilio Gutierrez Caba i el jove Ernesto Arias .Sense aprofundir en cap però tractant molts temes, els diàlegs resulten monòtons, el ritme escènic lent, els acudits de poca qualitat i sense gràcia, i les cançons que canta Molina fluixetes i de dubtosa interpretació. L’escenografia minimalista i la il·luminació són molt correctes. La interpretació la qualificaria de discreta sense que cap d’ells destaqui. Els noranta minuts de durada la veritat és que se m’han fet molt llargs.

17/04/2016

Deixa la teva opinió