Tot el que necessites per anar al teatre

Cels

Aïllats en un lloc secret, cinc persones que formen part d’una organització internacional anomenada Sòcrates, es dediquen a espiar converses telefòniques i escodrinyar el cel per intentar evitar un inminent atemptat terrorista. No obstant això, quan un d’ells es suïcida, el món personal de cada un comença a esfondrar-se, alhora que la història mateixa es posa en dubte…

Sobre l’obra l’autor va dir: “per arribar a arrencar-se els ulls cal haver viscut prèviament en una ceguesa”.

Cels és la darrera obra de la tetralogia La sang de les promeses, de la qual formen part Litoral, Incendis i Boscos.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • David Serra
    12345

    Pesada quant al text, sobrevalorada per la crítica, mal dirigida, esnob. Mals actors.

    13/10/2014
  • Carles Espuny
    12345

    Colpidora, emocionant, intrigant!!
    Els actors brutals i l’escenografia molt original.
    Mouhawad m’ha tornat a captivar!

    01/10/2014
  • Roser Massana

    D’acord senyor Andrés. Per això estan els rellotges.
    I respecte a que el director de l’obra llenci una cadira a terra expresament per a que jo capti “l’indirecta” de que no he de fer servir el meu ventall, què li sembla a vosté? Li sembla gaire normal? No troba que hi han maneres més adients de dir les coses?

    Pel que fa a la meva valoració de l’obra, coincideixo amb el Jordi. Pel fet de que Incendis fos una molt bona obra no vol dir que Cels també ho sigui. Massa rebuscada. I les interpretacions -exceptuant l’Eduard Farelo- poc convincents pel meu gust. El fet que el senyor Broggi sigui un director reconegut no vol dir que tot el que faci sigui bo, i pel meu gust, la seva “manera” de dir les coses també és clarament millorable.

    Que gaudeixi de l’obra

    11/07/2014
  • Àlvar Andrés Elias

    Encara no he vist l’obra. Ho faré aviat, ja tinc l’entrada i moltes ganes de veure l’obra. Així doncs, el que em motiva aquest comentari es rebatre les paraules de la Roser Massana. Trobo una falta de respecte molt greu obrir el mòbil enmig d’un espectacle. És just que la noia en qüestió tingui dret a mirar l’hora: per això s’han inventat els rellotges. De la mateixa manera que gràcies a les noves tecnologies perdem capacitat lectora i de concentració, també ens desprenem de complements com el rellotge. Però que la noia en qüestió utilitzi el mòbil com a rellotge no és motiu per justificar una nova plaga d’espectadors que molesten amb la lluentor de les seves pantalles. Qui sigui inquiet i vulgui saber l’hora que agafi un rellotge -sí! un rellotge- però que tingui la decència de no molestar. Perquè com deia la meva mare: “es comença pels porros i es continua per drogues dures”, permeti’m que li digui que un obre el mòbil per consultar l’hora i acaba obrint el whatsapp, facebook o derivats. Respecte i teatre si-us-plau!

    04/07/2014
  • NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ
    NEUS MÒNICO FERNÁNDEZ
    12345

    Una posada en escena fantàstica.
    Ens trobem en una sala plena de pantalles, ordinadors i tota mena d’aparells informàtics on un grup d’investigadors hi treballen, intentant esbrinar una sèrie de converses i dades que els porta a pensar en un imminent atac terrorista.
    Aquest cop la biblioteca converteix el terra de sorra en un jardí ple de pedretes i escultures, recreant un jardí; l’espai on es `pot respirar una mica d’aire i els permet sortir de l’aïllament i fins i tot la claustrofòbia que es respira dins de l’edifici on es troben tancats des de fa mesos els personatges.

    El tema ens ha encantat !!!!, i es que a mi, personalment tot el que sigui codis secrets, investigacions, trencaclosques em fascina.
    He gaudit moltíssim i les dues hores se m’han passat volant.

    El motiu de la nostre valoració ( 7 )es que tot i que l’espai, escenografia, text,….són fantàstics, les interpretacions (unes millors que altres),no ens han convençut; es a dir les interpretacions són molt bones, però molt poc naturals,poc creïbles i bastant irregulars. Sobreactuació de tots els actors, exceptuant en Carles Martínez, que per nosaltres és el que més ens ha convençut.

    En el nostre cas l’audició ha estat del tot bona ( ens trobàvem a primera fila), però seria aconsellable la utilització de micros, ja que el públic que estan més allunyats es queixen de la mala audició.

    De totes maneres pensó que és una obra que heu d’anar a veure!!!!!!

    (Valoració 7 en el grup obert de Facebook “El racó de l’art” )

    30/06/2014
  • Jordi Berenguer i Queraltó

    Roser Massana? Era en Broggi? Jo també hi era en la mateixa sessió.
    No sé què passa que ja no sabem trobar textos més interessants. Aquest era el conte de “El vestit nou de l’emperador” Sabeu? Allò de… “Que n’és de bo!” I “Quina meravella!” I resulta que al final es tracta d’un embolic per fer-nos creure que és meravellós perquè no hem entès ni la meitat. No és un text dramàtic, és un text per ser llegit. Ja veuríem, llavors, si en salvàvem alguna cosa… Però d’això no puc parlar perquè no l’he llegit.
    I aquest dissabte en sortir: com sentia que la gent deia que s’havia perdut a tal indret o a tal altre!… No crec que a això se li pugui dir bo… En les obres teatrals s’ha de saber què s’ha vist i quin missatge s’ha volgut donar, no despistar el públic.
    La posada en escena molt bona, senyor Broggi, però triï millor els textos. No perquè l’altra obra hagi resultat bona, la resta del mateix autor ho ha de ser.

    26/06/2014
  • Roser Massana

    Estuve viendo Cels el sábado pasado y quiero explicar mi experiencia.

    Estaba sentada en una de las últimas filas de un lateral y como hacía mucha calor saqué mi abanico para darme un poco de aire. En ese momento un señor que se sentaba detrás mío tiró al suelo la silla que yo tenia al lado y me dijo: “esto es una indirecta para que entiendas que no se puede hacer ruído en una sala de teatro”.
    Soy psicóloga y en ese momento, este tipo de comportamiento me pareció propio de alguien que tiene algún tipo de patologia y que no sabe decir las cosas de manera más adecuada, por lo que opté por no decir nada y dejé de abanicarme.
    Más tarde, ese mismo señor, le pegó una bronca monumental a una chica que estaba detrás mío y que tuvo la “osadía” de sacar su móvil para mirar la hora.

    La sorpresa fue que al final de la obra, y despúes de ver las fotos que hay expuestas en la biblioteca de catalunya, comprobé que ese señor que nos había abroncado era el mismísimo director de la obra, el señor Broggi.

    Llegados a este punto me gustaría hacer algunas consideraciones:

    Soy la primera persona que entiendo que en el teatro no hay que hacer ruído, y procuro comportarme de manera adecuada. Considero que abanicarse no genera un ruido especialmente molesto, mucho más molesto fue el ruido de la silla al caer al suelo por obra y gracia del señor Broggi.

    En segundo lugar, esta obra dura dos horas y media. ¿Acaso pretende el director que durante todo este tiempo, la gente no se abanique, no mire la hora o incluso no tosa?

    Por cierto, que las sillas son bastante incómodas y por si fuera poco, durante el tiempo que dura la obra no se puede ir al lavabo (porque habría que pasar por el escenario) ni salir a la calle en caso de indisposición o necesidad (por el mismo motivo)

    ¿Acaso cree este señor que se puede tratar así a los espectadores? Ni yo ni la chica del movil estábamos molestando a nadie, únicamente molestábamos el ego de este señor que no soporta la idea de que alguien pueda estar no prestando la suficiente atención a su creación.

    Me gustan mucho las obras de la Perla 29, pero a partir de ahora no podré olvidar que su director es una individuo que va tirando sillas al suelo para llamar la atención de quienes no se comportan como él considera que deberían comportarse.

    23/06/2014
Articles relacionats

Cels: espies, art i revolució

27 Juny 2014

La Perla 29 presenta Cels, una “megaproducció” que barreja la brutalitat d’un atemptat amb la poesia més subtil de Wajdi Mouawad.

“Au, Broggi, ara ja pots marxar”. Crònica d'un assaig de Cels

23 Maig 2014

Voleu saber com serà Cels, el proper espectacle de La Perla 29? Entreu, que comença l’assaig!

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.