A mig camí del thriller psicològic i la comèdia distòpica, Josep Julièn explora a Carn humana què s’amaga darrere la mirada d’uns pares sobre el seu fill adoptat, per acabar, després de fer mil voltes sobre si mateix, proposant una reflexió al voltant de com tots plegats percebem la nostra existència en aquest estrany planeta que habitem i de quina missió creiem tenir-hi assignada.
Sinopsi
Una parella està convençuda que la criatura que acaben d’adoptar és especial. I quan diem especial ho fem en tota la potencial i salvatge extensió del terme. La majoria de parelles en aquesta situació s’ho pensen, és veritat, però aquest cas és diferent. Radicalment. El nen fa “coses” rares, coses que no acaben de ser d’aquest món: Pot fer ploure a voluntat, multiplica els objectes o camina per sobre l’aigua de la piscina municipal. La situació s’anirà tensant a mida que avanci la trama fins a arribar a extrems difícils de sostenir, tant pels personatges com pels receptors de la peça.
