Comprar entrades per a Caliu

Mira que m’APASSIONA el claqué i ni així. No vaig connectar, en general. Em va passar com amb la dansa, que quanta més contemporània veig, més m’agrada el ballet (heretge!). Coses de no entendre res i d’expectatives.. Se’ns presenta, llegeixo, com un cabaret culinari, que juga amb sabors i moviments amb el claqué com a plat principal. I ben vist, té raó. Entenc que han volgut anar més enllà de “simplement” ballar però admeto que aquesta part dramatúrgica, no la vaig trobar.
I la veritat és que res a dir del ball, les tres ballarines transmeten passió, simpatia i suposo, voler anar més enllà del claqué clàssic, però en comptes d’arriscar o innovar en les coreografies ho han fet en la posada en escena i embolcall narratiu. La veritat (sóc clasicón) és que hagués gaudit molt més amb números i més números de claqué “sense més”, sense terratrèmol, solo d’acordió, anar a mercat, percussió cuinant una recepta…
Si busques claqué, se’t fa curt. I si busques una història sbre cuines i sabors d’altres latituds, també.