Bovary

Ja fa uns anys que Carme Portaceli posa la seva atenció en títols famosos de la literatura universal i els porta a escena, a vegades amb gran èxit i en d’altres amb resultats més irregulars. Recordo ara Jane Eyre, Frankenstein, Mrs. Dalloway o La casa de los espíritus, per posar només uns exemples. Ara toca el torn de Madame Bovary, la cèlebre novel·la de Gustave Flaubert que assentaria les bases del realisme i que descriuria com ningú el tedi, l’encotillament i la posterior rebel·lia d’algunes dones dins de la societat burgesa del segle XIX. Un tema que posteriorment desenvoluparien molts altres autors realistes o naturalistes en obres tant o més famoses que el referent original: Ana Karenina, La desheredada, La Regenta, Pilar Prim, etc.

Aquesta Bovary, amb un text adaptat per Michael de Cock, és una producció del Teatre KVS de Brussel·les parlada en neerlandès i vista a Bèlgica la temporada passada. En ella s’ha despullat l’argument i s’ha anat a l’essència, deixant a l’escenari només a dos personatges: Emma Bovary i el seu marit Charles. Un sofà, un piano, una muntanyeta de terra i uns quants rams de flors són l’únic atrezzo o mobiliari amb el que compta la posada en escena. La resta és la paraula i la interpretació descarnada d’aquests dos personatges, interpretats per Maaike Neuville i Koen de Sutter. Una bona manera de centrar-nos en els neguits i la infelicitat de la protagonista, tot i que a vegades algunes decisions de direcció poden despistar-nos. El dia de l’estrena, a més, alguns problemes de l’actriu amb el vestuari van obligar a parar l’obra en dues ocasions i van contribuir encara més a desconnectar d’un text al que cal estar força atent.

Per últim, aplaudir el moment de la visita a l’òpera, on la soprano Ana Nage ens dona una petita i gratificant sorpresa cantant una famosa ària de Lucia de Lammermoor.