Tot el que necessites per anar al teatre

Boges

La bogeria és un do imprecís, però un do al cap i a la fi… Al llarg dels segles, pensadors de la ment han estudiat l’origen i el tractament d’aquesta malaltia esquiva i històricament contradictòria. Però seran dues dones, boges, o no, i que es troben a la consulta d’un psiquiatre, o no, les que s’encarreguessin de tirar per terra totes les teories hagudes i per haver, descobrint com és el veritable origen de la bogeria. O del seny… Per què, què significa estar boig? I estar entenimentat? Potser és el mateix?

SINOPSI

Gregoria té quatre empreses i una vida envejable, un marit, un amant, i un apartament a Lloret. Martiri està casada amb un home a qui veu, amb sort, un dia per setmana, dos fills als que veu a l’hora de dinar, una amiga que presumeix davant dels seus nassos de ser feliç i una tele on no deixa de veure “El diari de Patricia”… Moltes diferències i alguna cosa en comú: les dues estan en un costat i altre de la línia, la línia que separa el que és del que no és… la bogeria del seny. I és tan fàcil estar en un costat o en l’altre … Boges, o de com l’ésser humà té la imperiosa necessitat d’inventar-personatges per sobreviure a la realitat.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Joaquín Arias

    LOSING MY MIND. Caminar por el alambre de la cordura. Eso es lo que hacen durante poco más de una hora unas espléndidas Muntsa Rius y Roser Batalla sobre el texto de José Pascual Abellán bajo la dirección de Joan Mª Segura. ‘Boges’ te introduce en una sala de espera de una consulta psiquiátrica donde los límites de la locura se desdibujan hasta hacernos dudar de nuestra propia realidad. ¿Soy yo el que está mal de la cabeza o son los otros? ¿Qué hay de delirio y qué de verdad en cada palabra dicha?

    ‘Boges’ consigue crear una atmósfera donde el espectador, al igual que los personajes, hace equilibrios entre la cordura y la enfermedad mental, con la certeza de que en algún momento acabará cayendo a uno de los dos lados. Y ese miedo, ese pavor a volverse loco, domina toda la obra. Y tal vez la vida.

    Los locos, al igual que los niños, son los únicos seres capaces de afrontar la verdad sin artificios, sin las máscaras de comportamento correcto con las que nos enfrentamos al mundo a diario. Y por eso sus verdades duelen como dardos afilados. A través de dos vidas grises, desahuciadas, de dos mujeres al borde del precipicio, José Pascual Abellán consigue decir estas verdades sin escudos, a bocajarro, en un discurso que nos llega con tanto dolor como belleza. Su cruda inocencia borra las fronteras de la tragedia y nos recuerda, una vez más, que la única solución para soportar el mundo que nos rodea es estar un poco loco.

    Hace años lloré viendo a Muntsa Rius cantando ‘Losing my mind’ en la versión del ‘Follies’ de Sondheim que hizo Mario Gas en Madrid. Si allí estaba perdiendo la razón, aquí ya es una loca perdida, tan delicada y tierna que, como como le ocurre a Roser Batalla, no puedes resistirte a darle la mano y acompañarla en su locura, donde quiera que ella te lleve. No la dejen pasar: perderse esta obra es síntoma de enfermedad mental.

    02/01/2016
  • Hebert Parodi

    A “Boges” a la Muntaner assistim a com dues dones tremendament oposades comparteixen, sense gaires ganes, l’espera per a ser rebudes per un psiquiatra. Una, dona de negocis, dura, freda, tan segura de si mateixa que et preguntes què hi fa allà. Una altra, mestressa de casa derrotada per la rutina, càlida, tan insegura què et preguntes com ha aconseguit la força per a fer el pas de anar al metge. La Roser Batalla (una de les meves debilitats) i la Muntsa Rius aconsegueixen un perfecte equilibri, sense exageracions ni sobreactuacions (era fàcil caure-hi), en aquest drama amb molts tocs de comèdia.
    La virtut que molts alabaran, un gir final impactant que només vaig ser capaç d’endevinar-ne la meitat, pot ser alhora el llast del text, ja que pot ofegar la resta de l’obra i les més que interessants reflexions que desperta. Què entenem per bogeria? Es podria considerar que tots estem una mica bojos? O anomenen bogeries a ser humans, reaccionar, sentir…i apartar-nos de motlles preestablerts?

    29/12/2015