Big Fake de Els Marquesets és una comèdia de conflicte que ens parla de la tensa relació entre la ment racional i el concepte de la pròpia desaparició. Ho fa a través de l’humor i de tres personatges que viuen pensant en la mort, es moren per viure i tenen tanta por de morir com de continuar vivint.
Sinopsi
En una societat sense déus ni massa esperança en un més enllà, on ens cal trobar noves fórmules per substituir l’espiritualitat, tres personatges solitaris i desesperats estan a punt de suïcidar-se sense tenir notícia els uns dels altres. L’atzar voldrà que els seus destins s’acabin entrellaçant just abans que la mort se’ls endugui. Aquesta inesperada trobada els oferirà una pròrroga en les seves vides i, conseqüentment, en la seva recerca existencial.
Notes de companyia
La humanitat del segle XXI ha donat l’esquena al favor diví i lluita constantment per vèncer la mort, que ha deixat de ser una porta d’accés a un món millor per passar a representar només la renúncia total. Així, les persones ens aferrem amb totes les nostres forces a la part terrenal de l’existència, anhelant restar el màxim de temps possible en el món dels sentits i de les gratificacions físiques que, malgrat tots els seus inconvenients, patiments i nimietats, se’ns intueix preferible al no-res. Per altra banda, haver de viure amb l’amenaça constant de l’aniquilació darrere l’orella fa que ens sigui impossible tenir la vida plena i feliç que tots creiem merèixer. Enmig d’aquest desconcert només podem mirar de passar els dies empenyent en solitari la nostra càrrega, desitjant secretament ser els primers amb qui la mort faci una excepció. El treball en una fàbrica o en una oficina, l’esforç diari per posar un plat a taula, per arribar a ser algú, per millorar, per trobar parella, per criar els fills, per escriure i produir una obra de teatre… són un seguit de tasques sense finalitat última aparent que, en el millor dels casos, semblen dissenyades exclusivament per tenir-nos entretinguts mentre dura la vida. Aquest esforç repetitiu i inútil, però, només arriba a ser realment tràgic en les rares ocasions en què prenem consciència del fet. Aquest és l’instant realment desolador: quan sospitem que la nostra existència potser no té cap mena de sentit.
Però què passaria si, com més desesperats estiguéssim, rebéssim una resposta de part d’aquest més enllà en el qual ens havíem negat a creure?
