Rubèn Montañá i Toni Sans, fundadors d’EGOS Teatre —companyia de reconeguda i premiada trajectòria—, es fan dir també Els Marquesets. Sota aquesta identitat escriuen, interpreten i produeixen les seves obres, fet que viuen “com una mena de catarsi teatral autoassistida”. Entre les seves últimes creacions trobem Baby Boom!, un musical que parodia tant les pel·lícules d’abduccions extraterrestres com el cinema de pit i cuixa, i Exquisit, un thriller ple de crítica social i humor negre sobre la possibilitat de vendre’s la carn a rodanxes a canvi d’una quantitat indecent de diners. Ara, acompanyats en escena per Alexandra González, estrenen Big Fake, una comèdia de conflicte sobre el suïcidi com a gran tema ètic i filosòfic. En aquest cas, l’humor —“subtil, puntualment surrealista i naturalment fúnebre”— els ajuda a “endolcir o fer vibrar els temes seriosos de què parla l’obra” i alleugerir la contemplació de l’abisme.
La companyia retrata una societat que dona l’esquena “al favor diví o a l’espiritualitat” per dipositar totes les seves esperances en la ciència, sense tenir en compte que la tan anhelada immortalitat podria abocar-nos a la “cruesa de l’ara i aquí infinit” i, per això mateix, més tràgic encara. Per escriure la peça, Montañá i Sans s’han nodrit del mite de Sísif, tal com el va reformular Albert Camus —de fet, subtitulen la peça com “Els Sísifs moderns”, emulant el gest de Mary Shelley amb Frankenstein o el Prometeu modern—, i d’altres referents filosòfics, literaris i cinematogràfics, però també, o sobretot, de les seves pròpies intuïcions i reflexions.
Tres personatges al límit i tres maneres d’enfrontar-se a l’absurd
Tres personatges solitaris i desesperats —“viuen pensant en la mort, es moren per viure i tenen tanta por de morir com de continuar vivint”— veuen com, a causa de l’entrellaçament atzarós de les seves peripècies, se’ls permet una treva o pròrroga, diguem-ne existencial, en el transcurs de la qual provaran de “justificar el seu pas per aquesta vida” i trobar-hi un sentit. Les diferents maneres que tenen d’enfrontar l’amenaça de l’oblit es corresponen amb tres postures diferenciades i irreconciliables: hi ha qui pretén vèncer la mort —confiant en la solució que pugui oferir la ciència—, qui aspira a transcendir-la —a través de l’èxit, el llegat o la procreació— i qui l’accepta, abraçant l’absurditat de l’existència per viure amb plenitud el present.
La peça és pròdiga en miratges i revolts, i no sempre planteja el suïcidi de manera literal: hi ha també temptatives més simbòliques i d’altres que són “un pur fake”. En qualsevol cas, per a Els Marquesets compartir el dolor i la manca de respostes al teatre és la millor manera de fer front a la incertesa vital. Amb aquesta obra volen crear un espai de comunió amb el públic on poder relativitzar, amb intel·ligència i sentit de l’humor, un neguit, una angoixa constitutivament humans.
Més informació, imatges i entrades:
