Betty Tchomanga: Mascarades

Sinopsi

Al voltant “d’una pulsació ventral que provoca una oscil·lació vertical”, és a dir, d’un salt sostingut, i d’un mite, una divinitat de l’aigua de l’África central i de la diàspora, Mami Wata, s’estructura Mascarades, el solo d’una artista que es confessa incapaç de separar la creació de la interpretació. A escena veureu un ésser híbrid i ambivalent, potser monstruós, que viu entre l’aigua i la terra, com una sirena. Se la considera lligada als conceptes de plaer i voluptuositat, però també a la mort. La veureu sovint en les obres de pintors congolesos i molts cops té la pell clara i envoltada de pintes i miralls, de joies i perfums, símbols del luxe i del poder monetari associats a Occident. Pot ser que Mami Wata representi d’alguna manera la relació ambivalent entre el continent negre i Europa?

S’ho pregunta Betty Tchomanga, una artista francesa amb ascendents camerunesos que utilitza, en aquesta creació, uns salts verticals i repetitius acompanyats de música electrònica i veu en directe. Sons de club i d’arrel africana sonen constantment, com una pulsació que sembla procedir de l’interior del cos de la intèrpret. Ella és una artista formada al Centre National de Danse Contemporaine d’Angers. Ha col·laborat amb grans coreògrafs europeus, però l’any 2014 va trobar una de les seves principals influències en el treball de Marlene Monteiro Freitas, una artista extravagant i diferent nascuda a Cap Verd (la vam veure al Grec 2022 amb Idiota i la veurem enguany amb Israel Galván), amb la qual va treballar una temporada. Des de l’any 2016 és coreògrafa associada de la companyia Lola Gatt, amb base a Brest (França).