Colectivo Berenjena, amb Asatia, són els convidats de luxe que ens porten Vaca 35 Teatro en Grupo des de Mèxic. Ells han estat els guanyadors del 1er suport a la investigació i creació teatral col·lectiva de grups joves “LA VAQUITA” que Vaca 35 va atorgar el 2017.

Sinopsi

Un jove i immadur escriptor, després d’una sèrie de fracassos en la seva carrera, busca desesperadament una història per explicar; just està per donar-se per vençut davant tal bloqueig creatiu, quan decideix, gairebé com a joc, ficar-se directament amb les seves ambicions més profundes. Així doncs, ingenu, comença a escriure la vida de Paula. Amb cada cop tecla, ella pren vida, una apassionada i talentosa cellista que busca incansablement créixer en la seva carrera sacrificant-ho tot.

Mentre espera els resultats d’admissió per al mestratge en cello del Conservatori de Música Clàssica de Berlín, coneix a Matías, un home desenfadat, alegre i apassionat a qui se li va la vida administrant la seva galeria d’art i escalant muntanyes. Ella se sorprèn a si mateixa vivint un tòrrid romanç, com mai havia fet, amb Matías. Durant el clímax de l’idil·li és acceptada en el mestratge; acaba la relació i se’n va a Alemanya. Tres anys més tard, després d’un dur esforç per acabar el mestratge, s’enfronta a una realitat molt més difícil i complexa de la qual ella imaginava per trobar feina com a músic a Alemanya. Després de dos anys d’imperiosa recerca per ser admesa en alguna orquestra professional en aquest país, li és impossible renovar el seu visat i es veu obligada a tornar al seu país.

Paula té una tria de prendre: abraçar la vida i gaudir la seva passió o seguir alimentant la malalta necessitat de ser reconeguda. Aviat, l’escriptor dubtarà si ell trastoca la seva vida, o ella la d’ell … Junts hauran d’escriure al final de la seva història.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Quan el futur mai arriba

Aquest mes de juliol, com gairebé tots els "teatraires", ens hem abocat a veure el nombre més gran d'espectacles possibles, dins de la programació del Festival Grec. Per sort, també hem pogut fer un forat a la nostra agenda "teatraire", per veure altres propostes no incloses al Festival.

Diem "per sort", perquè aquesta ASATIA, que vàrem poder veure ahir a la Sala Atrium, és una petita joia teatral, que sense cap mena de dubte es mereixia una millor visualització de la que ha aconseguit, durant les dues setmanes que ha estat representant-se a Barcelona. El Grec, sense voler, els ha jugat una mala passada a aquesta jove companyia mexicana.

ASATIA del Colectivo Berenjena, va ser la proposta guanyadora de la beca "La Vaquita" que la companyia Vaca 35 va concedir l'any 2017 com a suport a la investigació i creació col·lectiva teatral de grups joves.

Un jove escriptor busca una història, pateix de bloqueig creatiu, quan de cop, decideix crear un personatge que anomena Paula, i a cada línia que escriu ella cobra vida. Una gran violoncel·lista que busca la fama i el reconeixement, encara que per arribar ho hagi de deixar tot de costat.

Verónica Bravo és Paula, Eduardo Orozco és l’escriptor, el Matías, el pare, la mare … fins a 8 personatges que interpreta amb uns canvis de registre molt acurats.

ASATIA és una paraula inventada que parla de les pors i el buit que senten els dos autors, i protagonistes de l'obra, en veure que han d'unir els seus esforços per intentar aconseguir arribar on havien somiat, en el terreny de les arts escèniques. Una conclusió a la que van arribar en sortir de l'escola d'art on havien coincidit.

La peça ens porta a recórrer la vida de Paula que busca desesperadament l'èxit en una constant mirada al futur, amb la impossibilitat que això comporta, de viure el present. Assolit un èxit parcial no el gaudeix, sinó que rapidament es marca una fita més exigent.

Arriba un punt en què la Paula ha de decidir si gaudeix de la vida, la família i els amics o continua alimentant la necessitat d'obtenir el reconeixement. L'escriptor ha de decidir quin final li dóna a la seva història.....

Verónica Bravo ens ha ofert una interpretació sensacional de la Paula, amb una evolució del personatge que va de la il·lusió a la desesperació, de l'enamorament a l'auto imposició del trencament, una actriu que sense deixar mai l'escena mostra la destrucció progressiva del personatge en un desesperat intent d'aconseguir la fama. Amb una naturalitat tan bestial que sembla que realment li està passant a ella, la seva mirada angoixant, les seves llàgrimes, de fet, la vida li està passant per sobre, i nosaltres només podem observar. Senzillament brutal.

Eduardo Orozco l'actor que comença l'obra com l'escriptor i es va transformant en tots els personatges que ell mateix decideix que acompanyin a Paula en el seu llibre. Polifacètic, dóna versemblança a tots els rols que interpreta amb una gran naturalitat i un ràpid i admirable canvi de registre.

Unes interpretacions des de la sinceritat i amb moments absolutament impagables, com la cua del lavabo a la festa, l'escena d'amor o el viatge al mar.

Una posada en escena molt senzilla, però efectiva, que juga tan sols amb una estora, un sofà i dues cadires, ... casa d'ella, sala d'exposicions, sala d'audicions o cotxe segons convingui. Molts salts temporals d'espai i temps perfectament identificables i que no pertorben per res l'evolució de la història.

Emotivitat, sinceritat i naturalitat, els tres qualificatius que descriuen una proposta que, tant de bo, pugui tornar als nostres escenaris algun dia.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

15/07/2018
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Humil però potent

Colectivo Berenjena, des de Mèxic, porta a la sala Atrium la seva obra Asiata. Es tracta d’una producció de petit format, molt humil però amb molt potencial. No necessita cap gran efecte o recurs per a poder articular una representació molt emotiva que aconsegueix que el públic s’identifiqui en més d’un moment amb els personatges de la pròpia acció.

D’aquesta manera, Asiata només necessita l’actuació de Verónica Bravo (que fa de Paula) i a Eduardo Orozco (que fa de tots els altres personatges, siguin homes o dones: els pares de la Paula, els seus amics, la seva roomie, el seu xicot Matías...) per a representar una acció dramàtica complexa amb molts salts temporals i gran quantitat de personatges. Amb una actuació molt treballada i emotiva, l’elenc aconsegueix que el públic toleri tots els salts temporals i d’espai, tot amb els de els personatges (l’obra està en canvi constant). L’espectador queda enganxat amb la història de la Paula, aquella noia jove que sacrifica tota la seva vida per un treball, per un somni, deixant de costat la seva pròpia felicitat.

A més de tractar-se d’un tema molt actual i adient per una tragicomèdia, s’ha d’elogiar també la bona ambientació (amb molt pocs recursos escenogràfics) que ajuda a que l’espectador senti moments de drama i d’altres en els que hi ha lloc per a la comèdia. Mitjançant un sofà i un parell de cadires, els actors son capaços de recrear una festa, una casa, el carrer... gran quantitat d’espais que, lògicament, donen molt de joc a la representació.

En síntesi, Asiata es una representació a la qual els dubtes existencials de la Paula arriben al públic des d’un primer moment, fent que el mateix assisteixi a la dramatització de la seva vida disposat a emocionar-se i a sentir el seu dolor i frustració professional. Asiata és el sentiment de frustració, de paràlisi envers el dolor que la Paula inventa en relació a la seva situació professional, però és el que contagia a tot el públic al llarg de la representació. El públic s’identifica plenament amb el personatge des d’un inici fins el final de la tragicomèdia.

13/07/2018

Deixa la teva opinió