Antoine, el musical

Antoine és un musical dels anomenats “de gran format” que transmet la proximitat i fins i tot humilitat dels “de petit format”. Encara que pel cartell pugui enganyar no és la història del Petit Príncep (EPP). Bé, sí, però LA SEVA història… lligada a la del seu creador, Antoine de Saint Exupéry, que amb EP ens recorda que en oblidar el nen que portem a dins perdem la nostra essència.

Ignasi Vidal (El Pla) ha aconseguit crear una obra complexa que arriba a l'espectador sense semblar-ho, amb equilibri entre la biografia (no exhaustiva i més aviat positiva) i la translació a escena del llibre, amb un notable disseny de producció i repartiment.

La proposta s'estructura a través de nombrosos salts temporals i geogràfics on coneixem passatges de l'atzarosa vida personal de l'autor, les seves relacions i com es reflecteixen a l'EPP. És el mèrit de la proposta, que permet una “comprensió” més gran del llibre, veure el possible origen dels personatges del llibre.

El planeta del Petit Príncep domina l'escenari, on es projecten les frases més conegudes del llibre. Al seu voltant es desenvolupa la vida real i les trobades del personatge amb l'autor i els pobladors del llibre, alguns humorístics i molt emotiva (qui troba a qui?) la seva interacció amb la Guineu.

La música ha estat una aposta de risc guanyadora, a càrrec d'Elefantes, grup que mereix més atenció de la que rep i que ha creat un pop rock elegant i delicat i una cançó que és impossible no sortir taral·lejant (sí, com crec que deu ser).

El menys millor: la música, ara, no és en directe, que encara que comprensible per aspectes pressupostaris (fins i tot al West End cada any minva el nombre de músics en viu), dol acceptar en plena Gran Via.

En resum: és impossible no sortir amb ganes de rellegir el llibre, gràcies a la cuidada proposta escènica d'Antoine, sensible sense nyonyeria. Cert, que a qui no conegui l'obra li pot costar entrar a l'univers que se'ns presenta.

Vivim temps plens d'incertesa, però també estem en una època de valents, com els que han portat a bon port el musical d'Antoine. El petit príncep.

Una obra que navega entre la biografia i vida d'Antoine de Saint-Exupery, però al seu torn ho fa també entre les pàgines de l'clàssic, El Petit Príncep.

Per a les persones que no ho sapigueu, us diré que m'agraden els musicals originals i 'made in Spain', a l'igual que us dic que els musicals amb cançons adaptades de l'anglès a l'espanyol em grinyolen, en aquest cas d'espectacles originals em captiven molt més.

La música i les lletres de les cançons d'aquesta producció són molt especials i es nota que està implicat en el procés i en forma part: Shuarma d'Elefantes.

Són cançons que tenen ànima i estan plena d'emocions.

Pensava que anava a veure una producció molt diferent de la que m'he trobat a l'arribar, però això és el que realment m'ha agradat d'ella: que juga amb la vida d'aquest gran escriptor i el barreja amb la història del Petit Príncep, i ho fa d'una forma molt especial, perquè puguem entendre la ment i d'on li arriba la inspiració.

L'elenc a nivell vocal, coreogràfic i actoral està d'excel·lent, a més que alguns actors interpreten diversos papers al llarg de l'obra.

Potser va ser una cosa passatgera o els nervis de l'estrena, però nosaltres ens trobàvem a l'amfiteatre i allà, en més d'una ocasió es van encendre els llums i em desconcentri per uns instants, però després sense problemes em vaig tornar a submergir en aquesta gran història .

Tot i que la visibilitat era bona, quan es dibuixava o apareixia algun detall més sobre de l'planeta no vèiem que era a el 100%, però tot i això, l'escenari i el joc de llums és una veritable fantasia. Els espectadors se sentiran com unes roses en aquest planeta únic.

En moltes escenes d'Antoine. El petit príncep la màgia inunda tot el teatre i l'atmosfera que es respira només es podria donar en un teatre, on es respira cultura segura i durant dues hores viatjaràs a través de la ment d'un geni i d'un personatge inoblidable.

L'altre dia vaig estar veient Antoine, un musical que posseeix les hechuras d'un espectacle de gran format, però que, alhora, transmet la intimitat d'una producció petita, que balla entre el teatre adult i el familiar, però sobretot aconsegueix fer-nos sentir la proximitat de l'emocional amb una proposta molt diferent a el teatre musical habitual.

Confesso que no sóc un d'aquests amants de El Petit Príncep, el vaig llegir en el seu moment, però no em va tocar com li ha tocat a tantes altres persones. No obstant això, al veure Antoine em vaig adonar que potser no el vaig llegir en el moment adequat, el trenat de realitats que existeixen al musical em van obrir portes que me'l van redescobrir, fent-me sortir de teatre amb la sorpresa de veurem emocionat. Potser va ser l'aventura vital d'Antoine o l'amor per l'intangible del petit príncep, no ho sé, però allà hi era.

Un asteroide a la meitat de l'escenari és testimoni d'aquest xoc de realitats, la de Saint-Exupéry i la de la seva més més famosa creació. Una aroma com de somni es desborda, com una flor rara, davant nostre, transportant-nos en un viatge a través de el temps i de les dimensions, entre el drama, la poesia i el realisme màgic, retratats per unes cançons i una música, creació de Elefantes, enganxosa, delicada, d'atmosfera envoltant, que perfila la poètica d'aquest espectacle i que ve de gust recuperar després de la funció.

Tant la direcció d'Ignasi Vidal, com es nota que coneix a la perfecció el terreny que trepitja, com el fantàstic elenc (Tots i totes!), Realitzen una acurada tasca, explicant-nos aquest conte per a adults amb ritme i emoció. Les recreacions dels passatges de el llibre són una delícia, posseeixen l'halo màgic de càrrega justa, entre filosòfica i infantil, per atrapar-nos. Feinada el de Víctor Massan i Alberto Vázquez que aposten per arriscar-se, donant vida a uns personatges entre el histriònic i el entranyable -Gràcies! -. Un ambient que es barreja amb la fascinant, i desconeguda per a molts, vida d'Antoine de Saint-Exupéry, encarnat per un inspirat i generós Javier Godino. Més actors amb aquest pes escènic en musicals, si us plau! A què acompanya una estupenda i potent Aida de la Cruz. És cert que em va costar entrar a la proposta de trobar a un actor adult interpretant a el Petit Príncep, Shuarma, cantant d'Elefantes, s'estrena en la interpretació amb aquest paper. Res a objectar al seu treball, però va ser un exercici exigent per a mi com a espectador veurel en aquest paper. Encara em pregunto com hagués resultat l'espectacle amb un nen en aquest paper. Però aquesta és la proposta i és completament disfrutable.

Grans veus, vibrants, interpretacions notables i una posada en escena que agafarà cos i brillarà més i més al llarg de les representacions. Antoine és un gran viatge per un univers a què alguns diuen conèixer, però del què molts sortiran sorpresos i emocionats.