Amics íntims

Diumenge vaig anar al Teatre Gaudí a veure una comèdia d’Ever Blanchet.

 

Sota la direcció d’Òscar Molina quatre actors de l’escena catalana. Pep Ferrer, Maria Clausó, Rosa Cadafalch i Ferran Lahoz  interpreten a les dues parelles protagonistes de “Amics íntims”

 

La Clara, el Crístian, l’Eulàlia  i l’Òscar  tenen una relació d’amistat des de fa molts anys. Ho comparteixen  tot, penes, alegries, preocupacions, secrets,…són amics íntims.

La seva relació és tan forta, que comparteixen totes les seves inquietuds, fins hi tot les més íntimes. Parlen de tot, dels fills, de la feina, de sexe,… Estan segurs que entre ells no hi ha secrets, que ho saben tot l’un dels altres. Un dia se n’adonen que no és així. Fins hi tot descobriran que entre la mateixa parella també s’amaguen coses.

 

En clau de comèdia, Ever Blanchet ens parla sobre l’amistat, dels conflictes generacionals, de la vida, del pas del temps, del futur i de la importància del sexe en les relacions de parella.

 

Si voleu desconnectar, no pensar en rés i divertir-vos, “Amics íntims” és una bona opció. Estic segura que en més d’una escena us sentireu identificats amb algun dels seus protagonistes.

 

Es nota el bon rotllo i la complicitat que hi ha entre els actors, s’ho passen bé , i això el públic ho notem.

 

Penso que “Amics íntims” és una bona opció per anar amb colla, i si són els vostres amics més íntims…millor!!!

 

Dues parelles tenen una amistat consolidada de fa molts anys. Són veïns i tenen aproximadament la mateixa edat. Es consideren tan amics que parlen de viure plegats quan tots quatre estiguin jubilats i parlen d'una vida llarga en companyia.

Un inici de la representació una mica esbojarrat i fins i tot, al nostre entendre, ridiculitzant les ganes de sexe d'en Cristian (Pep Ferrer), ens va fer témer el pitjor, però sortosament al cap de cinc minuts ja agafava un altre caire i entrava plenament en diversos temes relacionats amb el desgast dels cossos i de les relacions que inexorablement comporta el pas del temps.

A l'obra es parla molt del sexe entre les parelles, i de com afecta les seves relacions, un Cristian fogós i amb ganes de noves experiències davant d'una dona, la Clara (Maria Clausó) que ja està cansada i que no vol anar més enllà de les carícies. A l'altra parella ens trobem amb Òscar (Ferraz Lahoz) que ja comença a tenir problemes d'impotència i amb la Lali (Rosa Cadafalch) que es refugia en el ioga i vol viure aquest problema amb tranquil·litat i conformitat.

Però parlen de moltes més coses al llarg de l'obra, ens parlen de la feina i les prejubilacions, de les relacions amb els fills que ja no viuen a casa, de la confiança entre els membres de la parella, de l'amistat i la confiança entre els amics. El temps passa i ambdues parelles s'ajuden a entendre's, creuen saber-ho tot els uns dels altres, però de mica en mica descobriran que no és així, que no es coneixen tant com pensaven.

Una comicitat expressament caricaturitzada per dibuixar els grans trets de la problemàtica de fer-se grans en parella, però que intenta analitzar els problemes amb seriositat mentre ens anem rient. Unes actuacions molt creïbles que ens van agradar força, ajudats per una direcció molt mesurada.

Una obra per riure, però també per pensar, i de la que, malgrat la pàtina de comicitat i ironia que porta, no pots sortir indiferent.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ