Les alegres casades de Windsor

Les alegres casades de Windsor

Sinopsi

Parking Shakespeare commemora els 400 anys de la mort de Shakespeare amb Les Alegres Casades de Windsor amb direcció de Marc Rosich.

TEXT DEL DIRECTOR

Estiu rere estiu, la companyia Parking Shakespeare va esborrant una nova comèdia de Shakespeare de la llista de peces a fer a l’ombra acollidora dels arbres del Parc de l’estació del Nord. I any rere any, el director que rep l’encàrrec de posar-se al capdavant de la posada en escena del projecte té menys peces entre les quals poder escollir. Sortosament quan ha arribat el meu torn, encara no havien estrenat una de les meves favorites, Les alegres casades de Windsor, aquest spin-off d’Enric IV que el bard de Stratford-upon-Avon va dedicar al desbordant personatge de Falstaff per petició de la reina Isabel.

Des d’un punt de vista dramatúrgic, el meu objectiu és reduir la dilatada comèdia original en un artefacte de ritme trepidant. Així vull que la peça funcioni com un mecanisme de rellotgeria a l’hora de mostrar com les dues esposes del títol, Mrs Ford i Mrs Page, aconsegueixen mofar-se un cop rere l’altre de les pretensions senils de Falstaff. Tot això sense renunciar a oferir alguns tocs, aquí i allà, del Falstaff més profund i filòsof de la mala vida, que es pot veure a l’Enric IV. Al capdavall, la dramatúrgia vol adaptar la peça a les característiques pròpies dels efectius de la companyia, i és per això que jo mateix signo la traducció, ja que la versió serà fidelment lliure, i el fet de responsabilitzar-me de la reescriptura en català m’ofereix més flexibilitat pel que fa a la dramatúrgia.

D’altra banda, la meva idea de posada en escena és convertir el Windsor elisabetià en un resort de vacances d’estiu, amb tots els personatges amb una predisposició ociosa per a la revetlla, les malifetes, les corredisses i les preses de pèl. L’ambient que es crea sota l’ombra dels arbres de l’espai circular en què els Parking actuen cada estiu és un espai ideal per a dibuixar aquest ambient ociós, que convertirà la clàssica taverna de la Lligacama en una bulliciosa terrassa d’estiu a la riba del Tàmesi i les cases dels Page i els Ford, en uns apartaments de vacances plens de possiblitats. Com a centre neuràlgic del muntatge, la posada en escena jugarà amb una de les icones de la peça, aquell objecte que és obligat a tots representació de la peça: el cistell de la bugada en què les senyores Ford i Page amaguen a Falstaff i des del qual serà llençat a les aigües del riu. En la nostra producció, el cistell es converteix en un gran bagul fet de vímet, que gairebé mai no es mou de l’escena, i que de fet es convertirà en l’organitzador de tota la peça, l’objecte al voltant del qual giraran totes les accions.

Marc Rosich

Idioma:
Català
Sinopsi

Parking Shakespeare commemora els 400 anys de la mort de Shakespeare amb Les Alegres Casades de Windsor amb direcció de Marc Rosich.

TEXT DEL DIRECTOR

Estiu rere estiu, la companyia Parking Shakespeare va esborrant una nova comèdia de Shakespeare de la llista de peces a fer a l’ombra acollidora dels arbres del Parc de l’estació del Nord. I any rere any, el director que rep l’encàrrec de posar-se al capdavant de la posada en escena del projecte té menys peces entre les quals poder escollir. Sortosament quan ha arribat el meu torn, encara no havien estrenat una de les meves favorites, Les alegres casades de Windsor, aquest spin-off d’Enric IV que el bard de Stratford-upon-Avon va dedicar al desbordant personatge de Falstaff per petició de la reina Isabel.

Des d’un punt de vista dramatúrgic, el meu objectiu és reduir la dilatada comèdia original en un artefacte de ritme trepidant. Així vull que la peça funcioni com un mecanisme de rellotgeria a l’hora de mostrar com les dues esposes del títol, Mrs Ford i Mrs Page, aconsegueixen mofar-se un cop rere l’altre de les pretensions senils de Falstaff. Tot això sense renunciar a oferir alguns tocs, aquí i allà, del Falstaff més profund i filòsof de la mala vida, que es pot veure a l’Enric IV. Al capdavall, la dramatúrgia vol adaptar la peça a les característiques pròpies dels efectius de la companyia, i és per això que jo mateix signo la traducció, ja que la versió serà fidelment lliure, i el fet de responsabilitzar-me de la reescriptura en català m’ofereix més flexibilitat pel que fa a la dramatúrgia.

D’altra banda, la meva idea de posada en escena és convertir el Windsor elisabetià en un resort de vacances d’estiu, amb tots els personatges amb una predisposició ociosa per a la revetlla, les malifetes, les corredisses i les preses de pèl. L’ambient que es crea sota l’ombra dels arbres de l’espai circular en què els Parking actuen cada estiu és un espai ideal per a dibuixar aquest ambient ociós, que convertirà la clàssica taverna de la Lligacama en una bulliciosa terrassa d’estiu a la riba del Tàmesi i les cases dels Page i els Ford, en uns apartaments de vacances plens de possiblitats. Com a centre neuràlgic del muntatge, la posada en escena jugarà amb una de les icones de la peça, aquell objecte que és obligat a tots representació de la peça: el cistell de la bugada en què les senyores Ford i Page amaguen a Falstaff i des del qual serà llençat a les aigües del riu. En la nostra producció, el cistell es converteix en un gran bagul fet de vímet, que gairebé mai no es mou de l’escena, i que de fet es convertirà en l’organitzador de tota la peça, l’objecte al voltant del qual giraran totes les accions.

Marc Rosich

Opinions de l'espectacle 7
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Iván F. Mula
    Iván F. Mula
    Teatre Barcelona
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi
  • Josep OS
  • Gemma Peiró
    Gemma Peiró
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza
Enllaç copiat!