A puerta cerrada és una adaptació del clàssic de Jean-Paul Sartre sobre la culpa i la llibertat amb Isabel Ordaz, Pere Ponce, Olivia Molina i Jesús Asensi. Un inigualable elenc que estableix una agònica i dura lluita en escena. Les grans pors i els dubtes de l’ésser humà ens apel·len també avui i ens commouen; en una actualitat en què divaguem entre la comunicació i la incomunicació, entre la soledat i la necessitat d’aprovació, entre l’egoisme i la magnanimitat.
Sinopsi
Un majordom introdueix un home anomenat Garcin en una cambra, que el públic aviat identifica com l’infern. El cambrer surt i torna amb una dona, Inés, i posteriorment amb una altra, Estelle. El cambrer surt per darrera vegada i la porta és tancada amb clau.
Tots esperen ser torturats, però no apareix cap botxí. En lloc d’això, descobreixen que hi són per torturar-se entre si. Van repassant la seva vida i confessant progressivament els actes que els han portat a l’infern: Garcin és un desertor que va morir afusellat. A més d’un covard, va ser infidel i va maltractar la seva dona. Inés és una empleada postal l’afany manipulador de la qual va acabar causant tres morts, inclosa la seva. Estelle és una dona de l’alta societat que es va casar per interès, va ser infidel al seu marit, i després de quedar embarassada en aquesta aventura extramatrimonial, va acabar matant la seva filla i va provocar el suïcidi del seu amant, pare de la nena.
Així, doncs, són la covardia, la crueltat i l’egoisme el que condueix aquests tres personatges a la perdició. Garcin acaba detestant la presència de les dues dones i decideix abandonar el lloc. Però encara que s’obre la porta de l’habitació, no aconsegueix sortir. Al contrari, decideix quedar-s’hi, ja que sap que més enllà de l’habitació no hi ha ningú. Les úniques persones que hi poden seguir pensant són Estelle i Inés, adonant-se que cap dels tres pot viure sense els altres.
