Yolanda Fernández

Ahir vaig tenir el plaer d’anar a l’estrena de “Un jeta, dos jefes” al Teatre Victoria. Després d’uns dies de prèvies, la comèdia que triomfa al West End de Londres, ha arribat a Barcelona sota la direcció de dues grans companyies com son Tricicle i Dagoll Dagom. He de dir que al principi no les tenia totes de que m’agradés… però a mesura que anava entrant en l’obra em semblava molt més divertida i interessant. Crec que el secret està en ficar-se en la pell del personatge principal, el Dino: un tiu descarat, que no té por a fer el ridícul i… sobretot… MOLT JETA. Bé, si acabes simpatitzant amb el Dino i entens la seva manera de fer i desfer passaràs dues hores de riure constant. […]

Joan Pera i Lloll Bertran tornen a escena amb una nova adaptació musical de la clàssica obra Don Juan Tenorio de José Zorrila desprès de la gran exceptació del públic durant la temporada passada. Perquè us poseu en situació… per aquells que ja vau tenir l’ocasió de veure’ls en escena que sapigueu que els diàlegs són els mateixos, la prosa es manté intacte però el tempo de la funció millora molt gràcies als números musicals i la energia de Deparamo (el pianista). Al començament de la funció en Joan Pera ja ens explica que aquesta obra és una versió una mica “zorrilla”. Bé, no cal dir que tractant-se d’aquests dos grans monstres de la comèdia no pots parar ni un segon de riure, són massa bons i no […]

Des de petita sóc fan de les cançons de Sau i m’emocionava veure un espectacle dedicat a les seves lletres però he de reconèixer que m’esperava una mica més de l’obra… Obren l’espectacle amb la cançó Envia’m un àngel, fins aquí tot un encert perquè no nomès és una de les cançons més emblemàtiques del grup sinò que la lletra concorda amb el pretext de la història principal: una noia que està trista perquè troba a faltar al seu xicot que estudia fora i canta les seves penes. Bé, un argument que pot funcionar… una història d’amor a distància, una colla d’amics que volen animar a la noia, l’organització d’una festa d’aniversari, neurones revolucionades… És a dir, considero que és un musical que podria ser interessant però […]

Dissabte passat vaig veure l’adaptació de Germans de Sang feta per Ricard Reguant al Centre Catòlic de l’Hospitalet i he de dir que CHAPEAU! Per mi aquesta companyia un 10, sobretot em va encantar Virgínia Martínez que no l’havia vist mai a escena i opino que va fer una molt bona Mrs. Johnstone (l’únic moment que em va desquadrar és quan apareix en una escena fent de nena, no em va agradar… opino que no ha d’aparèixer fent un altre personatge de sobte perquè trenca per complet el seu paper). Per tota la resta genial, Roger Pera molt divertit fent de Mickey petit i Sergi Zamora impecable en el paper d’Eddie. Així que si no vau venir a Hospitalet, us recomano assistir al pròxim mes al Teatre del Raval de Barcelona. Us adelanto […]

“La familia irreal” és una sàtira dels divertits personatges del programa d’humor Polònia. Si veieu el programa sabreu que porta anys triomfant per les seves polèmiques i controvertides imitacions al rei i a la seva família. Per tant, com a imitació no hi ha res a discutir… un 10! (sobretot em sembla molt bona la caracterització de la infanta Elena). És una gran opció si voleu passar una tarda de rialles, tot i que t’esperes la majoria de gags: constants bromes al episodi del rei amb la caça d’elefants a Botsuana, el “Por qué no te callas?”, la seva història amb Corinna, la pressumpta corrupció d’Urdangarin, el divorci de l’Elena i el Marichalar…  No ens enganyem, és la mateixa línia del programa… adapten cançons altament conegudes com la de “Mamma Mia” d’Abba o el Gangnam […]