Roser Garcia Guasch

Les òperes en versió concert no són tan apreciades pel públic en general perquè falta la tercera pota: escenografia i vestuari. A mi em sembla que es realça la música i les veus solistes llueixen amb llum pròpia. A Sophie Daneman (posada en escena), Jean-Luc Taillefert (escenografia i vestuari) i Christophe Garcia (coreografia) els devem aquesta versió concert tan original sense la rigidesa que imposen els faristols per les veus solistes. Els intèrprets-cantants es van movent al voltant de l’orquestra amb petits elements escenogràfics que proporcionen realisme a la història com són els duels representats per un joc d’escacs o uns daus enormes. Una tarima de fusta amb una cadira com a símbol del poder de la reina i de […]

La Víctor C. és un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. És un muntatge teatral dirigit per Carme Portacelli en el que la protagonista des del llit i acompanyada de la seva germana Amèlia va explicant retalls de la seva vida a través de les converses amb ella i un estudiant de periodisme. Tot i que era reservada i discreta, les respostes al periodista son iròniques i esmunyedisses. Ella mateixa es defineix com una aficionada, una pobra dona al llit. La Víctor català ha estat sempre una figura misteriosa de qui se sap ben poc. No s’ha trobat una biografia detallada, no hi ha imatges tot i que va morir a l’any 66 quan les fotografies […]

Vaig pensar que havia de ser una cosa molt especial. És una obra escrita i dirigida per l’argentí Claudio Tolcachir, es va estrenar a l’any 2005, ha viatjat per més de 22 països diferents adaptant-la als diferents llocs, llengües i cultura. Es va estrenar a Barcelona com a teatre en argentí i va ser traduïda per Jordi Galceran per ser presentada al 2018 interpretada per actors i actrius de casa nostra. Va ser molt ben rebuda per la crítica i ara encara es presenta a Temporada Alta que és d’on jo l’he repescat. No la vaig veure al 2018 i he aprofitat la versió online per recrear-m’hi. És realment una cosa especial. Hi ha tantes recomanacions sobre aquesta obra que […]

Philippe Claudel dedica el seu llibre “La petite fille de Monsieur Linh”a tots els Senyors Linh de la terra i a les seves netes. La néta del senyor Linh és un projecte europeu. Una idea compartida per Temporada Alta i traduïda al català per Sergi Belbel. És un homenatge escrit de manera senzilla, gairebé infantil, sobre la crueltat de la situació del refugiat. Una manera d’escriure sobre l’enyorança del país que has deixat enrere com mai havia imaginat que es podia fer. Feia temps que una obra de teatre no m’arribava tan endins amb aquesta força colpidora de la innocència. El senyor Linh, portant a coll a la seva neta descobreix el desconegut, les olors i els gustos sense els […]

Quan vaig llegir aquesta obra d’Anton Txékhov m’imaginava aquest mateix espai escènic creat per Gintaras Makarevicius en el que es desenvolupa la història. El primer que hi veiem és una gran sala tancada per portes corredores que permeten als actors sortir de l’escena i entaular un diàleg amb el públic. És una casa del camp rus tal com ens l’imaginaríem, d’una família treballadora benestant. Txékhov va escriure aquesta obra entre 1898 i 99 i encara que l’autor no indica el temps en el que succeeix la història, ens dona a entendre per l’aparició d’esquitllentes dels muzhiks que l’obra està situada abans de les reformes agràries del 1861 . Dirigida per Oskaras Koršunovas va ser estrenada a Temporada Alta i potser […]