Roser Garcia Guasch

Tot esperant Godot és una adaptació musical a partir de l’obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i versió de Marc Angelet, direcció d’Albert Gràcia  i representada per membres de la Companyia Pot Teatre. La música en directe i cançons les devem a Keco Pujol. Tot el muntatge és de Femarec. És una Societat cooperativa catalana amb 27 anys d’història i que té com a fi  la formació i inserció laboral de col·lectius vulnerables i nens o joves amb discapacitats diverses. Pot Teatre ha estat pionera en la creació d’un teatre inclusiu amb accés als circuits professionals. I ho estan aconseguint. Amb Beckett ha optat per una proposta atrevida ja que  és difícil en la seva versió original. Forma part del corrent del […]

He de començar dient que a mi m’agrada la màgia. Per veure un espectacle de màgia t’has de deixar endur, has de deixar que et sorprengui, que t’emocioni, has de permetre que la il·lusió t’impregni i et transporti.  A la gent que diu que no els agrada la màgia és perquè busquen quin secret hi ha al darrera d’aquells fenòmens paranormals. Estan pendents dels mínims detalls per troba-hi la resposta i l’il·lusionisme només té el secret de sorprendre’t  i  convertir-te en l’infant que accepta el que li diuen senzillament perquè és així. És tornar a creure en el Tió i els Reis. És il·lusió pura. Jesús Julve “Hausson” va començar la seva trajectòria com a mag als nou anys  amb […]

És una producció de “El musical més petit” amb la direcció artística de Daniel Anglès. Gerard  Ibáñez, director musical de Broadway a Capella crea aquest nou projecte amb la coreografia de Zuhaitz  San  Buenaventura i els cantants/ballarins  expressament escollits per aquesta creació. A Ibáñez li devem també els espectaculars arranjaments vocals. L’espectacle comença amb la introducció del beatboxer que fa participar al públic amb els seus sons, ritmes i melodies. Ja és un bon començament pel que ens espera. Segueix una sorprenent versió del mític duet de Grease  “You’re the one that I want” acompanyat d’una parella de ballarins, i dic sorprenent perquè Ibañez l’ha convertit en una balada deliciosa. Després es van presentant temes en forma aïllada o com […]

No és la primera vegada que Felipe Cabezas interpreta un personatge semblant. A Inferno es posa en la pell de Tristano Martinelli, actor italià que va crear l’Arlecchino a Paris a finals del cinquecento. És el cinquè monòleg de Felipe Cabezas actor i director xilè resident a Barcelona. Ha experimentat en molts àmbits del teatre i la interpretació, cinema (curtmetratges), escenografia, creació de màscares de commedia, atrezzo i formació d’afeccionats i professionals en el món del teatre. Tot aquest bagatge es fa visible en aquesta petita obra, i dic petita pel format, l’espai i el personatge únic, però és gran per la magnífica interpretació, la capacitat per incorporar, no només l’obra del rei Lear sinó també la presència de la […]

És el tercer muntatge de la Companyia Rhum & Cia després de Rhum (2014) i Rhümia (2016). Van començar com un homenatge al pòstum pallasso Joan Montanyès  “Monti”. El quintet de pallassos (Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual, Roger Julià i Mauro Paganini) dirigits per Jordi Aspa ha modificat una mica la seva composició. Jordi Martínez (l’hem trobat a faltar) ha estat substituït per Piero Steiner qui comença i acaba l’espectacle amb profundes reflexions sobre la identitat del pallasso. “Che cosa sto cercando? Sto cercando la identità”. “Chi ha detto quel finale doveva éssere glorioso? Res a veure amb el primer espectacle de la companyia. Han passat del teatre clàssic a un treball de laboratori i d’investigació. És una obra […]