Roser Garcia Guasch

“Tutto e menzogna, tradimento e inganno”. Aquest seria el resum d’una òpera basada en el drama Kabale und Liebe (amor i intriga) de Friedrich Von Schiller en ple moviment romàntic alemany Sturm und Drang. És el recitatiu del tenor abans de la famosa ària “Quando le sere al placido, la més coneguda i emotiva ària de tenor de l’òpera Luisa Miller. Tot el segle XIX està ple d’arguments romàntics de passions, traïcions, de lluites de poder, d’amors obligats, d’amors no correspostos, de la utilització de l’amor per interessos, d’amors impossibles, de la mort com a única sortida al retrobament de l’amor. No eren només les dones qui estaven sotmeses a la voluntat del pare. Els homes de la noblesa s’havien […]

Amor mundi és una història irreal que podria ser verídica. Una mestra ja a prop de la jubilació havia lluitat per una escola pública de qualitat. Havia seguit les ensenyances de Rosa Sensat i havia estat atrapada en el somni de molts ensenyants sobre la docència innovadora, reformadora i integradora, il·lusió col·lectiva a la Catalunya dels anys 70 de la qual la nostra protagonista en formava part. Anys més tard es troba atrapada en un fet que ni ella mateixa es pot explicar, no ho justifica ni ho defensa però l’han guanyat les emocions, els sentiments s’han col·locat per sobre de la raó, i s’ha pres la justícia pel seu compte davant del comportament agressiu i destructiu d’una adolescent en […]

El teatre darrerament està complint una de les seves funcions: la visibilització de col·lectius vulnerables, marginats i oblidats de la majoria. No es freqüent portar al teatre els problemes d’un grup que en les societats més desenvolupades està en creixement i comença a crear preocupacions i problemes. Aquesta obra va de vells, de vellesa amb V baixa i amb majúscules, d’institucions que cuiden vells i de tots els temes que els envolten: la soledat, la renúncia, l’abandonament, la sexualitat, la pèrdua progressiva de la salut i de la força, la manca d’acceptació de la decadència i també de la mort digna. I tot això en forma de retalls fugissers, passant-hi  de puntetes però amb una gran càrrega de profunditat. La […]

Junt amb un drama personal que no s’ha pogut evitar i del qual els protagonistes no se’n poden desprendre, l’obra ens presenta una història imaginària en un escenari real: el gueto de Varsòvia. El pas del temps ho va esborrant tot, fins i tot la memòria, els fets es van sobreposant a cada època i ni la més esgarrifosa història d’horror i de monstruositat perdura en el temps. I és que ens fa vergonya pertànyer al segle que van ocórrer aquests fets, ens fa vergonya pertànyer a la humanitat que és capaç de realitzat tan atroces accions, i ens fa vergonya poder arribar a sentir indiferència. Els actors-protagonistes, que es van movent entre el gueto i el moment actual passant […]

Tosca és una de les òperes més conegudes i apreciades pel públic català. Es basa en una obra de teatre de Victorien Sardou. Puccini la va veure a Milà i va encarregar el llibret a Giuseppe Giacosa i Luigi Illica per escriure una òpera. Es va estrenar a Roma al 1900. L’estrena d’aquest juny és una coproducció amb el Teatro de la Maestranza de Sevilla sota la direcció d’escena de Paco Azorín. El públic operístic sap què va a veure i molts en coneixen totes les àries i molts moments de l’òpera. Per això vol un nou muntatge, noves veus, noves formes d’expressió. En aquest cas la repetició de l’escenografia de fa 5 anys ens va decebre una mica. Amb […]