Roser Garcia Guasch

Dins del meu melic és una d’aquelles cançons que se’t queden enganxades al cap i t’acompanyen durant hores, fins que una altra melodia del mateix musical la substitueix. Aquest poder de record resumeix molt bé l’esperit de El fil invisible, un musical familiar basat en el conegut conte de Míriam Tirado. La proposta parteix d’una idea tan senzilla com efectiva: un fil invisible que surt del melic i ens uneix a les persones, animals o coses que estimem. A partir d’aquest símbol, l’obra aborda amb delicadesa temes com la separació, la pèrdua o la mort, però també celebra l’afecte quotidià, l’amistat, l’acompanyament i la imaginació. El resultat és un espectacle emotiu, accessible i pensat per connectar amb diferents edats sense […]

Roc Esquius i Sergi Belbel repeteixen parella de dramatúrgia i direcció amb un recurs teatral semblant al que van fer servir a Angle mort en el que la mateixa escena es repeteix des d’una altre pla escènic aportant informació suplementària. Són els mateixos intèrprets que modifiquen l’escena amb una habilitat increïble i una velocitat vertiginosa sota una llum esmorteïda. L’argument és molt original, ocurrent i, amb un gran sentit de l’humor, ridiculitza la dependència a la tecnologia i la confiança que ha despertat la Intel·ligència Artificial de manera que es pot utilitzar des de les finalitats més corruptes i enganyoses a les més solidàries. La trama es desenvolupa al voltant d’una torradora intel·ligent que a demés de torrar pa, parla, […]

Peter Quilter va escriure aquesta peça al 2005 i des de llavors ha estat representada en més de 30 països amb una audiència total aproximada de 2 milions d’espectadors. El més emocionant d’aquesta història és que està basada tristament en fets reals. Cantar va ser el somni d’una multimilionària que vivia a una suite d’un hotel a Manhattan. Tot i les seves nul·les capacitats per cantar, Florence Foster Jenkins, va arribar a cantar al Carnegie Hall. La força del poder, els diners, la seva tenacitat i el poc sentit del ridícul van aconseguir un concert memorable (per oblidar). No crec que sigui una comèdia. És una historia trista, la tristesa que fa veure com el diner la va rodejar d’una […]

El día del Watusi torna aquesta temporada després d’haver rebut Premis butaca al millor muntatge teatral, millor actor (Enric Auquer que ja no actua a la reposició) i millor actor de repartiment (Guillem Balart, actual protagonista) l’any 2024 i haver rebut també 6 guardons als Premis de la Crítica d’Arts escèniques l’any 2025. Amb aquests antecedents d’èxit, ja anàvem predisposades a passar una bona tarda-nit. Francisco Casavella va escriure El día del Watusi en forma de trilogia formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003) que el va consagrar com a una figura literària destacada a la narrativa espanyola. És una visió molt pessimista de la transició espanyola que deixa de banda moments […]

Amb el temps totes les relacions de parella passen per moments de monotonia els quals, sense motiu aparent, acaben minant la relació i perdent el seu l’atractiu. La parella d’aquesta història juga a una fantasia sexual per estimular una relació rutinària. L’observació externa d’alguna d’aquestes relacions ajuden a crear nous estímuls. Alguns recorren a la consulta d’un psicòleg, d’altres a aventures fora de la parella. En aquesta obra es presenta una tercera via. Ramon Pardina, expert en textos burlescos, s’endinsa per primera vegada en el teatre i ha triat la via còmica i fantasiosa per observar des de fora el comportament dels dos membres d’una parella i arribar al fons de les desavinences que no són més que la conseqüència […]