Hebert Parodi

Impossible no recomanar Mamma Mia! a tothom que vulgui passar una molt bona estona i, més barat que una teràpia, sortir més alegre del que va entrar. Un dels pocs musicals jukebox (a partir de cançons ja existents, habitualment d’intèrprets d’èxit) on el llibret, de Catherine Johnson, no està forçat, sinó que encaixa perfectament amb les conegudíssimes i imbatibles cançons —més complexes del que semblen. És la primera vegada que es permet una adaptació nova, diferent de la franquícia —musicals que es representen exactament igual en diferents llocs— que ja té 25 anys. Per què negar-ho, com a gran fan d’ABBA, em va costar entrar, resistència al canvi davant detalls sense importància, com les noves lletres i el vestuari final, […]

La cartellera de musicals no destaca per, en general, obres adultes, i encara que de vegades el missatge sigui de pes s’endolceix amb tractaments lleugers. L’anterior està molt bé però s’agraeix que puguem gaudir -en el sentit més ampli de la paraula- de propostes com aquesta Una llum tímida que dignifica el gènere (enteneu-me, si su plau, que sóc musical lover fins a la medul·la). Un tema dur, potent i no tan llunyà que no pot ser oblidat: la dramàtica i sensible història d’amor de dues dones en el franquisme i la seva lluita, desigual, davant d’una societat que no només les silencia sinó les aniquila. Dues professores, a la Barcelona de finals dels 50-inicis dels 60, una més atrevida, […]

Un pas de processó de Setmana Santa en forma de cuina…o a l’inrevés. Sota pal·li, María Milagros, perquè així ho va voler la seva mare, Miluka perquè així ho vol ella, cuina mentre la vida passa, quina pena. Passen els disgustos, alguns somnis, la innocència, les parelles, però queda l’amor, perquè l’AMOR ho és tot. I no us penseu que és una cursilada, en absolut. És duríssima, molt, tant com tendra. Aquesta Verge regna de la seva cuina a Carabanchel amb fills, parella, exparella, gos i mare a massa quilòmetres, amb una energia fins i tot aclaparadora, és moltes dones que es van fer invisibles després de ser mares. Perquè María Milagros parla de la postmaternitat i de la identitat, […]

La (muy) diva Concha Piquer y el poeta Lorca juntos en este imaginado encuentro en la antesala de la trágica Guerra Civil. Dos Españas, cada una con sus verdades absolutas y frágiles puentes en medio. Un encuentro de artistas en tierra extraña, una que quiere matarse, Y entre coplas, diálogos divertidos, serios, reflexiones, reproches, dramas personales, bromas bailes y cantes, una sombra guerracivilista se acerca al teatro hasta que lo salpica. No hay vuelta atrás… Esta En Tierra extraña de Juan Carlos Rubio es un espectáculo total que ni de lejos sólo está dirigido o entusiasmará a quienes gustan de la copla.: es comedia, y buenísima, es drama y no sólo por la tragedia que espera al poeta, es música […]

Antoine és un musical dels anomenats “de gran format” que transmet la proximitat i fins i tot humilitat dels “de petit format”. Encara que pel cartell pugui enganyar no és la història del Petit Príncep (EPP). Bé, sí, però LA SEVA història… lligada a la del seu creador, Antoine de Saint Exupéry, que amb EP ens recorda que en oblidar el nen que portem a dins perdem la nostra essència. Ignasi Vidal (El Pla) ha aconseguit crear una obra complexa que arriba a l’espectador sense semblar-ho, amb equilibri entre la biografia (no exhaustiva i més aviat positiva) i la translació a escena del llibre, amb un notable disseny de producció i repartiment. La proposta s’estructura a través de nombrosos salts […]