David Elfa Novoa

Després d’haver passat pel Teatre Grec a l’estiu, torna aquesta coproducció que resulta tan ambiciosa com ben resolta. Es tracta d’un text farcit de subtileses gràcies a un rerafons en la història que va sempre més enllà i a un protagonista complex molt ben definit. En aquest sentit, es desenvolupa una trama més interessada en aprofundir en els personatges i en la temàtica que els envolta que no pas en construir un fil argumental, que serveix més aviat com a embolcall de la mateixa. La direcció de Julio Manrique dota de personalitat a l’obra oferint-li un estil visual i sonor tremendament potent que confereix una personalitat marcada a l’espectacle. A més, encerta en el ritme utilitzat i aconsegueix unes escenes plenes de […]

El Circo de los horrores porta molt anys oferint diversos espectacles amb èxit a Barcelona tot aconseguint arrossegar un públic molt fidel, tal i com es percep mentre s’està veient la seva nova proposta. Personalment, no havia vist cap dels seus anteriors espectacles, ja que era reticent i creia que no anirien amb mi, però haig de dir que estava equivocat i que ha estat tota una grata sorpresa. Es tracta d’un espectacle d’alt pressupost dins d’una gran carpa i que compta amb un escenari inmens, el qual no sempre resulta fàcil d’omplir tot i que es fa un bona feina al respecte, permetent fer entrar l’espectador dins de l’atmosfera desitjada. En aquest sentit, trobem uns números de circ originals, variats […]

Tot i que m’encanten els grans musicals, és cert que no poden competir amb els seus germans petits per la proximitat que ofereixen i pel fet de fer-te sentir part de l’acció. Això ja passa habitualment amb les propostes d’aquest tipus de sales, però cal dir que amb els musicals resulta encara més màgic. A més, descobrir nous projectes sempre és refrescant i permet veure muntatges més arriscats que et poden portar a descobrir obres molt interessants, com és el cas. Així, no és habitual veure en el gènere musical propostes que parteixen de la ciència-ficció i que, fins i tot, assumeixen els seus elements i personatges, com ho fa aquesta proposta sense tenir por i aconseguint una bona fusió […]

No hi ha dubtes que el 600 és una de les grans icones del segle passat al nostre país i, agradi o no, ha format part tant d’una immensa part de la població com de la vida social i històrica del país. És evident que evocar a aquestes alçades aquest cotxe ens porta cap a la nostàlgia i això és aprofitat de forma intel·ligent per l’autor. Així, a partir d’aquesta nostàlgia i de la utilització de flashbacks, els personatges de l’obra són capaços d’encarar un present que estava encallat pel passat, tenint un 600 metafòric i alhora real que representa indubtablement el passat, però que alhora hi és en el present i d’alguna manera també formarà part del futur. L’obra […]

Tota història beu d’un punt de vista subjectiu, ja sigui quan ens la expliquen o al presenciar-la nosaltres mateixos directament. Aquesta subjectivitat marca com és la mateixa història, obviant o subratllant allò que l’autor considera. Per tant, quan ens diuen que allò és una història real possiblement serà cert, però serà una de les tantes versions que hi ha de la mateixa. En aquest sentit, cadascú ho viu i ho sent de forma diferent i és aquí on entra aquella línea divisoria entre realitat i ficció que distorsiona l’etiqueta d’història real, sent millor dit com la realitat per a aquella persona. Aquesta reflexió es podria traslladar perfectament a l’obra que ens ocupa, la qual ens planteja com és de diferent […]