Andreu Rami

A Barcelona tenim poques oportunitats de veure teatre de màscares, i cal aprofitar-les, sobretot si són propostes tan rematadament divertides i de qualitat com “Alarma Nuclear”. La Commedia dell’Arte de la cia. Palpebra és vertiginosament àgil, picarona i enginyosa. A destacar la direcció i coreografia de l’espectacle, recomanat per a tota la familia (que no vol dir infantil). Un MUST de la cartellera. No us la perdeu: acabareu el diumenge amb l’energia renovada.

Ho confesso: vaig anar a El Molino amb una gran por de trobar-me un refregit caspós de números de cabaret vintage, amb vedettes de ploma i lluentó i molta naftalina. Però no. BINGO! Life is a Cabaret és un espectacle de varietats que recull la tradició del cabaret local i internacional, degudament modernitzat. Eclèctic, elegant, sorprenent, divertit, sensual i amb un ritme trepidant, punt al que falla el seu homòleg The Hole. Fins i tot inclou una criogenitzada Merche Mar que es passeja per la platea seient a la falda dels senyors i acaronant-los la calva. Emblemàtic. Els fans de la pel·lícula Cabaret sortiran contents de veure unes bones versions del Wilkommen, Mein Herr, Two ladies i Life is a Cabaret. […]

Agrippina ha estat la meva primera experiència operística. Confirmo la sospita: la òpera és un fenòmen curiós i molt interessant si no ets un gran coneixedor del gènere… però t’has de permetre la paciència d’entrar en el seu llenguatge. A ritme televisiu, una òpera duraria màxim deu minuts; Handel, en canvi, explica la mateixa història en quatre hores.   La pseudo-modernització de la posada en escena d’Agrippina és un reclam i un apropament important a les noves generacions, que poden veure en l’òpera una activitat carrinclona. A Agrippina, entre cançons sobre amors i poders polítics, s’hi barregen fins i tot coreografies de Michael Jackson. La conclusió és positiva, una experiència per repetir.

Aplaudeixo molt fort la iniciativa d’uns joves artistes per obrir el teatre La Vilella, amb la que està caient. Estrenen amb l’espectacle “Stan & Owsky”, de la companyia resident Sargantana, i només per conèixer aquest projecte tan interessant ja val la pena apropar-se a aquesta antiga fàbrica Poble Sec. Recomano molt l’espectacle al ministre Wert i al conseller de cultura, Ferran Mascarell. Si no ets molt fan dels espectacles d’art i assaig, estalviate’l. D’altra banda, si ets un teatrero habitual… crec que t’agradarà. L’espectacle inclou diverses reflexions envers l’art escènic molt interessants: de què serveixen polítiques culturals basades en construïr teatres si després no s’omplen?, de que serveix fer teatre si no l’ha de veure ningú?, és el teatre comercial […]

Hi ha espectacles que no són aliens a la realitat que ens envolta i connecten amb les inquietuds de la nostra societat i que, a més, en fan un retrat precís. Bolxevics, és aquesta classe d’espectacles. Sota una història un tant estrambòtica (revolta popular promoguda per tres joves que basen la seva ideologia en el Chewaca d’Star Wars), s’hi parla de la radicalització de les ideologies, la proliferació de moviments socials (PAH, marees, 15M, etc.) o la voluntat de trencar amb un sistema polític i econòmic que s’entén com caduc. El debat post-funció és necessari per païr l’obra i acabar d’assaborir-la, així que recomanaria que et quedessis al bar que La Perla 29 ha instal·lat dins la Biblioteca de Catalunya fent una cervesa amb […]