Trinitat Gilbert Martínez

La comèdia és el gènere que més reivindico. Sovint passa per frívol perquè senzillament fa riure però sostinc que és difícil aixecar somriures. Tampoc no vull dir que les obres que fan reflexionar i pensar siguin fàcil; el que penso és que no hi ha gèneres teatrals de primera ni de segona. I ara al gra. La tendresa és una comèdia d’embolics que té la guerra de sexes com a tema. Tres dones i tres homes de classes socials diferents convergeixen en un únic punt: no volen que els fills respectius coneguin persones de l’altre gènere. En el cas del pare, el cas és extrem perquè el fill petit, ja crescudet, no ha arribat mai a conèixer una dona, no […]

La burgesia catalana queda convertida en una caricatura pueril a l’obra de teatre “Vent de garbí i una mica de por”, el text de l’enyorada Maria Aurèlia Capmany, que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol, i interpreten David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé. Tot comença en una època concreta, el 1968, quan les incerteses sobre el futur pesaven com una llosa però la burgesia mirava cap a una altra banda, submergida com estava en el seu benestar personal, és a dir en les seves vacances a Cadaqués. Del 1968, amb els interrogants sense respondre, viatgem cap al 1936, quan el soroll dels fusells i els sabres retronaven, però […]

A “Cost de vida” les vides inconnexes, d’entrada, dels personatges es lliguen amb un fil subtil i fort a la vegada: totes les persones es necessiten les unes a les altres per ser millors, per sentir-se més bé. Aquesta és la gran lliçó de l’obra representada per noms de primera filera del teatre, que interpreten uns personatges amb vides a la deriva: Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i Katrin Vankova. Seria fàcil destacar especialment els papers de Pau Roca i d’Anna Sahun, asseguts en cadires de rodes, amb minusvalideses, perquè certament la seva representació és complexa, però versemblant del tot. Ara bé, ja ho he dit, seria massa fàcil, perquè tots dos recobren més força quan interactuen amb Katrin […]

Quan una obra de teatre, et genera un debat sobre el tema que els actors han representat a l’escenari, i penses en tots els angles i escaires de l’acció, per a mi és un senyal que l’obra de teatre és bona. Si, a més, els actors són versemblants, hi fan una bona interpretació, et fan viatjar a la vida dels personatges, el segon senyal de mestratge. I, per continuar, quan el temps de durada està estudiat perquè la tensió teatral es mantingui fins al final, excel·lència pura. Segurament hi podríem posar molts altres graus en el termòmetre del bon teatre, però avui només n’indico tres per analitzar “L’adversari”, que compleix amb escreix els dos primers. I ho fa amb molta […]

Diguem-ho sense embuts, malgrat que dir-ho costa perquè l’obra és de l’escriptor d’Àustria Stefan Zweig i perquè la companyia teatral és La Perla, és a dir dos tòtems, però diguem-ho: la història del guerrer Virata, que era fort i valent, emociona a estones, sobretot quan la interpretació dels actors Òscar Muñoz i Xavier Ripoll transmet aquest sentiment. En una altra part de l’obra, la tensió narrativa decau. Ara bé, l’obra és d’una gran valentia artística, que es combina amb poca llum i molta foscor, amb la música en directe tocada per Marc Serra, que és el primer que es dirigeix a l’espectador i explica qui va ser l’escriptor, i sobretot amb un joc d’alta volada dels actors, que ara l’un […]