Tres amics que curiosament tenen noms de tres cuiners multiestrellats del restaurant Disfrutar de Barcelona: Oriol, Mateu i Eduard. Una cuina: on només prepara plats un dels tres. I un conflicte: el cuiner, l’Oriol, demana als seus amics que expressin els seus sentiments, que tinguin un relació més propera i que no esquivin els conflictes, com han fet sempre des que es coneixen, que no han volgut tractar allò que els ha afectat al llarg de la vida.
Com que l’Oriol es queda sol davant de les seves peticions, prepararà un plat a cada un dels seus amics, perquè es converteixin en catarsi. Però, ai las!, aquesta catarsi és poc creïble. Cada un dels amics està encasellat en un rol, de vegades ximplet, i treure’ls d’aquest clixé és difícil i poc creïble. Fins i tot l’amic cuiner que sembla que ha fet l’evolució cap a home sensible és creïble. És com si al menú li faltessin hores per cuinar-se, perquè els personatges s’expressessin amb sinceritat i no de forma encorsetada. El final no hi ajuda, i encara reforça la idea que el menú no està gens tancat. Ara bé, això sí, l’obra distreu i, a estones, diverteix.