En Nao i en Marcel s’ho passen molt bé, la resta naveguem

Els Estunmen és l’òpera, amb música en directa, que vint-i-un actors representen per explicar l’assassinat atroç que fa un adolescent en una escola. Només per aquest motiu cal anar a veure l’obra que s’han inventat els actors de prestigi Nao Albet i Marcel Borràs. Escoltareu música en directe, composta pr Fernando Velázquez, que és conegut, entre d’altres, per la banda sonora d’Un monstre em ve a veure), i veureu com de bé s’ho passen els dos actors jugant a fer de nens grans. Hi faran de narradors, vestits com si fossin poetes clàssics, mentre l’Evangelina, la mare de l’assassí, interpretat per Núria Lloansi desplega tot el seu art per explicar el desconcert i la set de venjança contra la societat que té. A partir d’aquí tot el que hi veureu és un divertimento dels directors, que podrien haver-ho fet més senzill, més entenedor, més reflexiu, però no els ha fet falta perquè el pressupost amb què han treballat els ha fet tirar la casa per la finestra. Hi veureu efectes especials a dojo que us sorprendran, personatges estrambòtics i tindreu la sensació que assistiu al teatre de l’absurd. I, no, sou davant de la creació personal de Nao Albet i Marcel Borràs, que potser volien demostrar que el teatre també és per fer “anades d’olla” com les fa el cinema. De fet, hi va haver un moment que tot plegat em recordava a les pel·lis de Quentin Tarantino. En resum, una obra de teatre per passar-hi una bona estona sense que intenteu entendre-hi gaire res. És com aquells jocs infantils en què tothom s’inventa un món a part, i s’hi disfressa per recrear-lo. Però amb una orquestra. I música en directe.