Sílvia Moreno Palomar

Hi ha records que queden enregistrats a la ment per molt temps que passi. Algunes experiències, viscudes especialment en èpoques vulnerables, sembla que no es puguin sobreviure o deixar-se enrere. En certs moments, el dolor que es pot infligir sembla innocu i aquell que es pateix, a vegades, és insuportable. Dues cares d’una mateixa moneda que afecten, sense dubte, més a una part que a l’altra. Roberto G. Alonso s’aparta del darrer espectacle que va crear per presentar una proposta totalment diferent. A través de la dansa, construeix un relat que exposa una de les lacres de la societat: l’assetjament escolar. Es narra el patiment d’un personatge, però també es reflecteix la responsabilitat dels perpetuadors/es d’aquest assetjament i de les […]

No sempre es dona el moment perquè passin les coses. En ocasions, s’avancen o es perden instants i relacions que podrien haver tingut futur, o no, si s’haguessin produït en temporalitats diferents. Això no treu que algunes passions i comportaments desafiïn aquestes suposades regles i juguin mentre es diverteixen. 20 anys després de l’anterior representació, Josep Maria Mestres reprèn la direcció del text de David Mamet, una comèdia victoriana d’amor i poder que es podria traslladar perfectament a l’època actual. Tres personatges, la mestressa de casa, la seva amiga i la serventa, comparteixen confidències i sentiments en l’aixopluc de quatre parets. El text, satíric i molt divertit, enganxa des de la primera intervenció i va escalant la tensió i la […]

La recerca de la pròpia essència, l’esperit de superació, el desig d’arribar a superar a algú o de fer-se un nom. L’avorriment, el privilegi, l’egocentrisme, la desesperació, la tristesa o la falta de sentit. Hi ha molts elements que fan que una persona triï un camí o un altre, on centrar els seus esforços i els seus objectius. Al final, la individualitat i l’orgull, moltes vegades, acaben produint finals inesperats. És estiu i la família i els amics que formen aquesta obra es reuneixen en una casa al costat d’un llac. Allà es troben un seguit de persones no gaire contentes amb la seva vida, encara que ho aparentin, que s’han conformat amb allò que tenen o creuen que poden […]

Quina facilitat tenim de sentenciar comportaments i actes quan es tracta d’un fet que no és proper. Quan es veu una pel·lícula, una sèrie o s’està llegint un llibre sobre un cas, tendim a emetre un judici amb una rapidesa impressionant i deixant-nos emportar per l’emoció i no tant pels fets. Però sempre és així perquè hi ha ficció pel mig i se sap que cap decisió presa des del sofà de casa afectarà de veritat a ningú. I si li afectés? S’actuaria de manera tan lleugera? En aquesta obra el públic és part implicada en un judici que decidirà si l’acusat va matar premeditadament o no a la víctima. Voluntàriament, membres del públic es converteixen en jutge/essa, fiscalia, defensa, […]

Els genis tenen vides peculiars, acostumen, de fet, a tenir o traumes o camins gens fàcils, fins i tot turmentats. Segurament, això fa que les seves llegendes vitals s’ampliïn i donin un àuria encara més potent a les seves obres. Vincent Van Gogh (1853-1890) va morir amb només 37 anys, després d’una vida dedicada a la creació dels seus quadres. Incomprès i desterrat durant la majoria de la seva vida, només el seu germà Theo li va donar suport en la seva obsessió per la pintura, per la qual vivia i respirava cada dia. És sabut que aquesta fixació per l’art i la seva feina el va portar a tenir problemes de salut mental fins el dia que va morir. […]