Ramsés Martínez Barquero

Berto torna als escenaris amb “molta tontería”, amb coneixement de tota una vida dedicada a una carrera humorística basada en les “tonteries”. Torna com el mateix de sempre, i com quelcom molt diferent, a la vegada. Es tracta d’un show molt més íntim, amb moltes mirades al passat, a tot allò que l’ha portat fins aquí, a allò que li ha canviat la vida. Berto és ara un home molt més madur, amb un llarg recorregut sobre els escenaris. Torna amb molta tonteria, però a la vegada amb un discurs molt més seriós i conscient respecte allò que la vida li ha portat. Però que ningú s’alarmi, Berto torna igual o més de graciós que mai. Es tracta d’un show […]

És molt interessant tot aquell teatre que intenta sobrepassar els seus límits, proposar reflexions poderoses i aconseguir que el públic s’identifiqui a escena. Una altra nit és un text escrit pel seu propi elenc—Bàrbara Roig i Pau Ferran—que justament qüestiona la veracitat dels nostres records. Amb una posada en escena humil i costumbrista, dirigida per Pau Ferran, actor i actriu encarnen a nombrosos personatges que semblen fondre’s entre ells i duplicar-se en múltiples ocasions. El joc metateatral fa que les ficcions es superposin contínuament, dotant a la representació d’una profunditat molt valuosa. El record d’una anècdota serveix a personatges per a qüestionar-se la realitat de l’anècdota, com cada persona romantitza i idealitza els seus records, multiplicant així les veritats. Els […]

Com han canviat les relacions familiars durant els últims anys? Ens comportem igual els joves amb les nostres famílies? Fuck you modern family (o todo sobre mi abuela) és un text que té com a autores a Berta Prieto i a Lola Rosales, qui també seran l’elenc protagonista d’una representació que posarà el punt de mira a les relacions intrafamiliars a l’actualitat. Sota la direcció d’Anna Serrano, la representació cerca allunyar-se d’una crítica intensa i tràgica per plantejar escenes humorístiques que frivolitzen sobre els valors familiars. En aquesta obra, el públic es testimoni i còmplice: es riu al veure dues germanes barallar-se, al veure com d’insuportable que resulta una trucada de la seva mare… Al meu parer, justament aquest component […]

Los Prometidos produeix una representació com Solo creo en el fuego, que ficcionalitza la relació sentimental entre dos autors a l’Europa d’entreguerres: Henry Miller i Anaïs Nin. L’obra tracta aspectes biogràfics, literaris i amorosos d’ambdues figures en un espectacle que transcendeix el format purament teatral per donar també lloc a moments de reflexió històrica, metateatral, lectura, ball… Dirigit per Ángela Palacios i Carlos Martín-Peñasco, qui són alhora l’elenc de la pròpia obra, interpreten un text profund, ben construït i molt emotiu. Una relació amorosa que commou a l’espectador degut a la seva combinació amb la producció literària d’ambdós autors. Però més enllà d’això, el text també proposa escenes on apareixen, com a mirall, els vertaders actors per a alliberar la […]

La Pulpe Teatro presenta al Tantarantana la seva producció Un negrata de merda, un text de Denise Duncan que destaca escenes de microviolència que succeeixen a diari a la nostra societat i que, molt sovint, no són denunciades. El text de la Denise Duncan tracta, a partir d’una situació anecdòtica (una nena insulta un nen negre al pati del col·legi dient-li “negrata de merda”), de desenvolupar un ampli ventall de situacions i de zones moralment qüestionables per a fer reflexionar l’espectador. Tot i la serietat del tema, el text permet escenes d’humor i fins i tot contrapunts còmics que alliberen tensió i funcionen molt bé. Escènicament, la proposta és interessant. Els protagonistes de l’acció dramàtica (els nens) no hi apareixen, […]