Ramsés Martínez Barquero

La dansa de la venjança és una d’aquelles obres de teatre que, des del plantejament inicial, tracta d’incomodar al públic mostrant els aspectes més foscos, durs i tristos de la societat. En el cas de l’obra satisfactòriament dirigida per Pere Riera, en base a un text del ja consolidat Jordi Casanovas, el públic assisteix a una emulació d’aquells problemes que es desprenen d’una relació tòxica, d’un divorci basat en la incomprensió i les represes. La immersió del públic és afavorida per la contemporaneïtat del text, que provoca que l’espectador pugui veure rutines, comentaris o actituds que no són fictícies, que pot haver presenciat fàcilment a la seva vida. A més, la disposició de l’escenari (central, rodejat de públic per ambdues […]

Arriba al teatre Tantarantana un text de Stefano Massini, dirigit per Roberto Romei, que intenta denunciar, un cop més, aquests abusos socials que es pateixen a diari i que s’acostumen a permetre. En aquest cas, Shenzen significa infern denuncia les polítiques neocapitalistes que empren les grans empreses multinacionals i que provoquen que s’acabi amb la salut mental de l’obrer i, per suposat, amb qualsevol mena de consciència de classe. En el text present s’il·lustra la pèrdua del sentiment de col·lectivitat en el món on vivim, destacant com les empreses fomenten la competitivitat i l’individualisme per així poder mantenir el seu poder. La representació, dirigida per Romei i interpretada per Sandra Monclús, té clars encerts juntament amb algunes errades. Tot i […]

Colectivo Berenjena, des de Mèxic, porta a la sala Atrium la seva obra Asiata. Es tracta d’una producció de petit format, molt humil però amb molt potencial. No necessita cap gran efecte o recurs per a poder articular una representació molt emotiva que aconsegueix que el públic s’identifiqui en més d’un moment amb els personatges de la pròpia acció. D’aquesta manera, Asiata només necessita l’actuació de Verónica Bravo (que fa de Paula) i a Eduardo Orozco (que fa de tots els altres personatges, siguin homes o dones: els pares de la Paula, els seus amics, la seva roomie, el seu xicot Matías…) per a representar una acció dramàtica complexa amb molts salts temporals i gran quantitat de personatges. Amb una […]

Sota la direcció de Sergi Belbel, a la Sala Beckett es representa Una gossa en un descampat, un text de Clàudia Cedó que tracta, sense embuts, un tema tabú a la societat actual: la mort perinatal. Es tracta d’un text punyent que intenta descriure, si un cas és possible, com de dolorós por ser el fet de perdre un nadó abans d’ésser nascut. Tot i aquest plantejament inicialment tràgic i dramàtic, la representació –en comunió amb el text—tracta d’al·legoritzar tot aquest dolor i trobar, estoicament, quelcom constructiu en una situació tan tràgica. D’aquesta manera, la representació tracta de representar la bellesa que es pot trobar en un descampat: tot allò que es pot aprendre, i fins i tot “gaudir”, d’una […]

Sota la direcció de Víctor Álvaro, arriba al teatre Almería ¡Ay, Carmela!, la coneguda obra de José Sanchis Sinisterra. Es tracta d’una obra amb molta reputació, ja que el propi text va gaudir de la seva fama i fins i tot va tenir una adaptació cinematogràfica al 1990 dirigida per Carlos Saura. Representar o adaptar un text que te aquesta reputació és sempre una tasca difícil. En moltes ocasions les adaptacions poden pecar de massa ambicioses, o de poc respectuoses davant el text. Tot i això, en aquest cas l’adaptació encerta molt en allò que es refereix a l’essència del text original de Sinisterra. Es tracta d’una representació fidel i digna del text que presenta una direcció i una producció […]