És molt interessant tot aquell teatre que intenta sobrepassar els seus límits, proposar reflexions poderoses i aconseguir que el públic s’identifiqui a escena. Una altra nit és un text escrit pel seu propi elenc—Bàrbara Roig i Pau Ferran—que justament qüestiona la veracitat dels nostres records.
Amb una posada en escena humil i costumbrista, dirigida per Pau Ferran, actor i actriu encarnen a nombrosos personatges que semblen fondre’s entre ells i duplicar-se en múltiples ocasions. El joc metateatral fa que les ficcions es superposin contínuament, dotant a la representació d’una profunditat molt valuosa. El record d’una anècdota serveix a personatges per a qüestionar-se la realitat de l’anècdota, com cada persona romantitza i idealitza els seus records, multiplicant així les veritats. Els límits entre mentirà i realitat es qüestionen contínuament i des de diversos personatges i mètodes; fent així que, en certa manera, tot i res sigui veritat i mentida alhora.
El treball de l’elenc és destacable, ja que aconsegueixen transmetre aquesta ambigüitat de la ficció que representen i contagien a l’espectador; i tot això amb ben poc diàleg. És encomiable el treball escènic que, sense paraules, aconsegueix crear un relat sensible i emotiu on el públic medita sobre els límits de la veritat i la mentida. Quin record és el real: el d’ella o el d’ell? Ho són els dos? Cap? Son els dos mentida?
Aquesta ambigüitat és també portada a l’escena, fent que els relats també siguin expressats per so i, fins i tot per pel·lícula. Aquest plantejament deixa l’escena una mica buida, però tot i així té la seva lògica i valor. Així, l’obra planteja un viatge per un embolic continu per l’espectador, que mai sap si allò que escolta és veritat totalment o de forma parcial, o es mentida. De la mateixa manera, es tracta d’una obra complexa que barreja personatges i nivells de ficció amb una parella d’actors. Pau Ferran i Bàrbara Roig encarnen a una parella una nit a Nàpols, a uns actors en un col·loqui post-funció, a uns directors que escriuen una obra sobre la veritat dels records…
En efecte, Una altra nit és una obra d’una complexitat notable, que incita a la reflexió immediata i a la posterior. Tot i la seva dificultat i profunditat, escènicament té un valor innegable, una emotivitat y una bellesa molt destacables. Amb dos actors que estan parant la taula, les seves mirades, i una cançó ballada com si fos l’última nit de les seves vides, se’ns explica un record: el d’una nit qualsevol, una nit més, una nit que no se sap—ni importa gaire—si fou d’amor o de desamor.