Los Prometidos produeix una representació com Solo creo en el fuego, que ficcionalitza la relació sentimental entre dos autors a l’Europa d’entreguerres: Henry Miller i Anaïs Nin. L’obra tracta aspectes biogràfics, literaris i amorosos d’ambdues figures en un espectacle que transcendeix el format purament teatral per donar també lloc a moments de reflexió històrica, metateatral, lectura, ball…
Dirigit per Ángela Palacios i Carlos Martín-Peñasco, qui són alhora l’elenc de la pròpia obra, interpreten un text profund, ben construït i molt emotiu. Una relació amorosa que commou a l’espectador degut a la seva combinació amb la producció literària d’ambdós autors. Però més enllà d’això, el text també proposa escenes on apareixen, com a mirall, els vertaders actors per a alliberar la tensió dramàtica. En aquestes escenes, el text no només serveix com a alliberador de tensió, sinó que també dona un component humorístic i aporta interessants reflexions sobre la professió d’actor, la interpretació de la literatura, el problema que suposa escriure sobre la vida d’un mateix…
Ambdós actors fan un treball excepcional, que juntament amb una escenografia molt simple—un matalàs dividit en dues parts, una màquina d’escriure i un terra cobert de papers—que fa un recorregut per la relació amorosa i sentimental entre els dos. L’obra suposa un viatge històric per les trobades d’ambdós, relatant l’emotiva història dels autors encarnats per l’elenc. La seva interpretació, excepcional, contemplarà escenes de passió, de ball, de dolor, etc. que fan que el públic es commogui davant d’una representació d’una bellesa molt cuidada.
Solo creo en el fuego es, en síntesi, una obra d’una bellesa i un ritme excepcionals. Ja guardonat, es tracta d’un espectacle d’alt valor que fa ficció des de la història d’una manera molt interessant i que deixa al públic commogut. Tot i això, i com una cosa anecdòtica, és necessari advertir que a les seves representacions al Teatro Laboratorio a Barcelona, la visibilitat és complicada. Per observar l’obra còmodament i a la seva totalitat, és millor tractar d’asseure’s a les primeres files.