És la segona vegada que he anat a veure “A mi no me escribió Tennesee Williams “, i us puc assegurar que és la segona vegada que surto molt emocionada del teatre. És realment impressionant la interpretació de Roberto G. Alonso. Pell de gallina i llàgrimes d’emoció. El que té de bo, de tornar a veure una obra, és que sempre hi descobreixes nous detalls: ja sigui en la interpretació, en alguns gestos, mirades, en l’escenografia descobrint objectes amagats, alguns fins hi tot plens de simbologia; o en el text i la música, amb petites picades d’ull, que moltes vegades ens passen desapercebuts, com ha estat el cas d’aquesta obra, en la que cada cançó, cada coreografia i moltes frases […]
Neus Mònico Fernández
968 Recomanacions