Un acte heroic

El monstre al laberint

El monstre al laberint
16/07/2018

El primer que voldria dir és que valoro moltíssim aquesta iniciativa escènica que uneix cantants i músics professionals, com els músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, els Cors de l’Orfeó Català, els tres solistes lírics(Marc Sala, Gemma Coma- Alabert, Toni Marsol), l’especialista en acrobàcia (Quim Giron) i la veu en off de l’actor Lluís Homar , amb artistes amateurs de totes les edats.

Una posada en escena complicada per la gran quantitat de participants que hi intervenen, que sense la magnífica direcció de Simon Halsey, això no hagués estat possible. Tot ha rutllat com la seda (entrades i sortides, distribució de l’espai escènic, intervencions, tempos, ritme…), un espectacle coral en el sentit més ampli de la paraula.

“El monstre al laberint” de Jonathan Dove és una reinterpretació la història de Teseu i el Minotaure, convertida en una òpera. Un espectacle del que se n’han fet moltes representacions arreu del món com a Lisboa, París o la Xina,…. Per que sigui més propera al públic on es representa, sempre s’ha traduït a la llengua materna de la ciutat on s’interpreta, per la qual cosa, en aquesta ocasió la podem escoltar en català, gràcies al dramaturg, escriptor i traductor català Marc Rosich, que n’ha fet la traducció del text.

De la mateixa manera que la música, la qualitat de les veus dels participants va ser impressionant, jo que estava a primera línia us puc ben bé assegurar que l’afinació i to de tots ells va ser impecable durant tota la representació. Participants de totes les edats units sota una mateixa creació. No tinc paraules per descriure què vaig sentir quan vaig escoltar les veus d’aquells nens i nenes, que possiblement no tenien més de set o vuit anys, cantant sense perdre en cap moment l’afinació i el to, ni l’entrega amb la que interpretaven cadascun d’ells el seu paper.

Tret d’algun passatge que fa perdre el ritme de l’espectacle, la resta m’ha semblat una proposta del tot enriquidora i digne d’admiració.

Però tot i que no sóc gaire de muntatges de creació musical en les que intervenen grups corals, haig de reconèixer que n’he sortit bastant satisfeta, sobretot, i com ja us he comentat abans, gràcies a la magnitud de la proposta i la seva magnífica organització.

 

***/****

← Tornar a El monstre al laberint

Enllaç copiat!