Neus Mònico Fernández

“Boléro” Fa tretze anys que vaig veure, al Liceu de Barcelona, “Boléro”, una coreografia de Maurice Bejart estrenada al Theatre Royal de la Monnaie, Brusel.les, el 10 de gener de 1961. Béjart va confiar el paper central, el de la Melodia, a un ballarí o una ballarina, mentre que el Ritme sempre seria interpretat per un grup de ballarins masculins. Jo la vaig veure el 29 d’octubre de 2005, interpretant el paper de la Melodia a la ballarina catalana Elisabet Ros. Ballarina que actualment segueix com a una de les primeres ballarines de la companyia. Recordo aquella coreografia com una de les millors que he vist al llarg de tots aquests anys. A partir d’aquell moment em vaig declarar fan […]

Hàbitat: lloc o espai on viu una comunitat de manera còmoda i resistible. Aquest és el primer espectacle que es pot veure dins el cicle Desperta-Lab. A partir de textos base d’un grup de joves actors, neix “Hàbitat (Doble penetració) de Roger Torns, un muntatge on tota l’acció transcorre dins un espai escènic tancat i aïllat al públic, però visible als ulls de tots els que hi som presents. Es tracta de un seguit d’històries de persones anònimes, que es troben exposades a tothom, i connectades entre elles mitjançant les xarxes socials. Un hàbitat en el que en un principi era un lloc al qui hi pertanyia una generació relativament jove , però que de mica en mica hem anat […]

Si heu d’anar a veure “Vaig ser pròsper o recordant la tempesta” creient que veureu una adaptació o revisió del text de “La Tempesta “ de Shakespeare ( tot i que hi ha algunes referències de l’obra) ,esteu molt equivocats i possiblement en sortiu del tot decebuts; però si aneu sense cap idea preconcebuda sobre el que veureu, estareu davant d’una proposta realment extraordinària, en la que ressalten tots els aspectes d’una obra per qualificar-la d’imprescindible, com la interpretació, el moviment, la llum, l’escenografia, les veus i la dansa. “Vaig ser pròsper…” és una barreja de teatre físic, poètic, abstracte, oníric i màgic que ens fa viatjar del present al passat mitjançant els records de la memòria d’un home vell […]

Antonin Artaud està considerat com el pare del teatre modern, i és principalment conegut per ser el creador del teatre de la crueltat. La seva finalitat: impressionar i sorprendre als espectadors mitjançant escenes violentes, impactants i del tot inesperades. A “Per acabar amb el judici de Déu” es manifesten molts dels seus aspectes que el caracteritzen, queda clarament exposada la seva personalitat d’idees paranoiques, els textos són filosofades sobre l’essència de l’existència humana i la seva imperfecció, escenes incòmodes, crits, cops i molt de soroll. Un tipus de teatre en el que no hi he entrat gens i que se m’ha fet difícil d’entendre. Penso que és un tipus de teatre per un grup de gent amb unes inquietuds diferents […]

“Dante 56. Pell i ciment” és la nova proposta de la Companyia Casa Real. Una obra que parla sobre l’oblit i els laberints de la memòria. Una història plena de foscor, secrets i fets silenciats. Una història amb un transfons colpidor que no deixa indiferents als espectadors. La memòria és la base de la nostra identitat, una barreja entre els nostres gens i les experiències que hem viscut. Experiències bones, dolentes, fins hi tot traumàtiques o desagradables que algunes vegades la nostra ment ,de manera involuntària o voluntària, recorda o no. El problema de la memòria és que no sempre es comporta com voldríem; així que de vegades, guarda informació que no necessitem i oblida coses que ens agradaria recordar, […]