Josep Maria Ribaudí i Martí

I m’ha decebut una mica, o força. Penso que ha fallat el text i la manera de representar-la. S’ha m’ha fet pesada, allò que en castellà (l’obra és en aquesta llengua) en diuen cansino, que no acaba d’arrencar i tu interiorment vas dient “au va, va…”. No diré que els actors ho hagin fet malament, el que passa és que el que tenen escrit no els permet lluïr-se. Llàstima http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Llàstima que l’obra s’ha complicat en excés a partir de la mitja hora i ha resultat confusa i poc convincent. El que ha començat bé i caminava cap a un thriller interessant s’ha anat embolicant i ha acabat fins i tot amb l’arcàngel Sant Gabriel. Els actors ho han fet bé, però com es defensa una cosa tan dispersa? Repeteixo, l’espai magnífic. Aquesta sala central del MAC s’haurà de tenir en compte, però seria bo fer algunes proves d’acústica per millorar el tema del so.

Tot i ser un text important i possiblement trencador quan Jean Cocteau el va escriure l’any 30, aquesta versió de Toneelgroep capitanejat per Ivo Van Hove i amb Halina Reijin en la interpretació, m’ha resultat una mica pesada. Potser s’hauria d’haver actualitzat una mica o fer desaparèixer aquell telèfon mòbil que ens situava al segle XXI, o oferir-ho en un teatre més íntim, o canviar el to lleuger que en algunes parts li ha donat l’actriu (per ordres del director, naturalment). Penso que han sigut un seguit de coses, però a mi no m’ha acabat de funcionar. La Sala Maria Aurèlia Capmany plena. Més info http://bit.ly/1H10Ul6

I com s’explica això? doncs no ho sé. Potser perquè està molt ben escrita, i ben dirigida, o ens recorda coses, situacions… El fet és que he estat pendent del que passava damunt l’escenari, un escenari fred a causa de la il·luminació i l’escenografia, intencionadament. El text és una mica dispers però executat per una persona molt fina amb la ploma. En algunes de les simbologies m’he perdut, però això ja em passa. No sé com dir-ho, no m’ha convençut però m’ha agradat. Estic una mica confús, potser hauré d’anar al psicòleg, cagumdena.

Perquè està fet amb esquemes que penso que ja estan superats, tan pel que fa al llibret i les lletres com per la música. Les interpretacions no han estat malament, tot i que es nota que hi ha intèrprets que estan més preparats pel musical que altres. Penso que la orquestració no és bona. Ens hem fet un tip de piano i de cello, percussió i guitarra pràcticament no n’hem tastat. Això ha fet la música un pèl avorrida, segons la meva opinió. Les històries han evolucionat també amb un esquema superat: passa una cosa, l’expliquen i ens posem a cantar. Dejà vu.