Josep Maria Ribaudí i Martí

Perquè, a la meva manera de veure, han fallat coses bàsiques, com la direcció. El Manrique director no veia al Manrique actor i no ha notat la desmesura d’algunes parts. Com deia la meva àvia, no es pot repicar i anar a la processó. També m’ha semblat fluixa la traducció, barbarismes inclosos i la reiteració d’algunes expressions com puta, fill de puta i hòstia puta, una vegada i una altra i una altra… Monotonia lingüística. Consti que no és una obra dolenta, però quan s’ajunta segons quin autor, director i actors, n’esperes molt i aleshores venen les decepcions. http://bit.ly/1WGaFdF

És el que penso que li passa a l’adaptació d’aquest Bergman, al que volgudament se li ha posat un to de comèdia per fer-lo apte per a tota mena de públics. Una posada en escena excessivament explícita, que penso ha tractat al públic d’espectador novell, ha ajudat a aquesta intenció. Per altra banda dos bons actors, convincents, mostrant tenir molt bona química i gestionant sàviament el valor afegit del seu accent porteño molt apreciat a Barcelona, mesurat perquè a ningú se li escapi res, contribuirà al èxit que li pronostico, perquè realment ens ho hem passat bé. Llegir-ne més. http://bit.ly/1ONgt5F

Perquè sembla basat en Les Afinitats Electives del gran romàntic alemany per allò de “si tenim una parella estretament unida (A i B) i apareix una altra que es comporta d’igual manera (C i D), aleshores A es llençarà sobre D i C sobre B”. Plantejament interessant però no ha acabat d’arrodonir. Alguna cosa grinyola; de vegades el tempo, de vegades que no tots els caps estan ben lligats. per culpa d’això les actuacions se’n ressenteixen. Tot i així l’obra és interessant. Llegiu-ne més.

Sí, és una peça molt difícil, com ho va ser la vida de la seva autora que es penjà als 28 anys. Sarah Kane no va tenir una vida fàcil de depressió en depressió fins que va decidir acabar amb tot. Va escriure l’obra poc abans de suïcidar-se i realment esgarrifa el que diu. No tinc clar que el tractament de l’obra hagi estat el més indicat, però si vull constatar que l’Anna Alarcón ha estat immensa, deixant-s’hi la pell, i per tant penso que ha estat ben dirigida. penso que els forts aplaudiments han estat dirigits a ella. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Però divertida, potser precisament per això. Yago ha aprofitat un fet que va passar el 2002 on Silvio Berlusconi, com de costum, es va passar de rosca, i els components de La Calòrica hi han posat la resta: ganes i efectivitat en la broma mordaç sota la batuta d’Israel Solà. Setanta cinc minuts d’espectacle fresc, deshinibit i en clau de conya tot i el rerefons dramàtic per patètic. Aneu-hi; us ho passareu bé, però tingueu en compte el que dic al principi: és més un show que una obra de teatre, i a l’estiu això pot estar molt bé. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/