Josep Maria Ribaudí i Martí

Monòleg, performance… però sobretot un crit de queixa. No es pot callar davant d’un centenar llarg de mortes cada any en mans de mascles amb testicles en lloc de cervell. N’hi ha aprou fent un minus de silenci davant l’ajuntament? Agnès Mateus i Quim Tarrida han bastit un espectacle en que l’actriu parla sense embuts. És una força de la naturalesa que parla i es mou amb una potència i velocitat increïbles i quan fa un repàs sintètic de les heroïnes dels contes et descollones, però quan treu la llista d’assassinades se’t fot el melic a lloc. Espectacle brutal que ningú s’hauria de perdre. Crítica completa » https://bit.ly/2HPupQd

En què quedem? És uruguaià, però m’ha recordat el teatre argentí que hem vist per Barcelona. Una obra desbocada, ràpida, on tots parlen quasi a l’hora i s’insulten i fins tot es peguen. A voltes fa riure i altres plorar perquè es parla de la dictadura que va malmetre aquell país. Una història complicada perquè, sense pietat per l’espectador, va avant i enrere en el temps. Molt bones actuacions sota la batuta del mateix autor, Gabriel Calderón. Diria que no us la perdessiu, però ja han tancat barraca. Crítica completa » https://bit.ly/2FsNZvE

Perquè ho és molt. Ja l’havia vist de la última vegada que va venir a Barcelona, però aquesta volta l’he pogut fruir amb un valor afegit important: l’acompanyament dels meus tres néts més petits (8, 10 i 12) i això de tenir un ull a la pista i l’altre a la grada observant la canalla ha estat molt gratificant. Circ en estat pur, renovat, el futur… Crítica completa » https://bit.ly/2vk7PJQ

Acompanyada d’un comparses de luxe, i dic comparses perquè Andreu Benito i Roger Coma estan clavats en els seus papers, però aquesta Medea és quasi un monòleg gràcies a la revisió que Martí Sales ha fet dels textos d’Eurípides i Sèneca. Amb això, Lluís Pasqual, director, ha fet la resta, que no és poc. Conclusió, una Medea de luxe que ens ha deixat a tots bocabadats. Anècdota: portem un any plujós, fins i tot al teatre. Crítica completa » https://bit.ly/2qAtMPp

Per l’obra amb un text impecable, pel tema, que tot i estar escrit fa seixanta anys, sembla que ens l’hagin fet a mida pels catalans d’avui, per l’escenografia, la il·luminació, el vestuari… i especialment pel que explica i com ho explica. És la història d’un desencís, el desgast, l’erosió i l’enfonsament d’una família al llarg de vint anys, una família que era un sol bloc de granit al voltant del comunisme. Tots els actors formidables sota la direcció de Ferran Utzet. No us la perdeu. Crítica completa » http://bit.ly/2HIp7Sr