Josep Maria Ribaudí i Martí

En que un narrador ens explica que ha trobat la foto de cinc milicianes infermeres, idealistes (unes putes segons els falangistes) que es van embarcar cap a ses illes en l’expedició del capità Bayo que previa una victòria ràpida contra els feixistes. No va ser així i van acabar capturades, torturades, violades i afusellades pels vencedors, indignes i despietats. Un muntatge doblement interessant per el testimoni i per l’enfoc teatral, amb les cinc actrius (milicianes) tres músics (soldats) que a més donen rèpliques, i un narrador que ens ho explica en un mallorquí preciós. Una obra que val la pena. http://bit.ly/1LKTQvj

Per l’obra i la manera d’enfocar-la. Pinter centre la peça en la recerca de la veritat, quasi res, i ens embolica en la hipotètica relació extra conjugal de dos dels personatges, però en realitat l’autor ens la fot i els espectadors acabarem reescribint el final nosaltres o anant a casa sense tancar-lo. Bon plantejament d’una obra complicada amb una posada en escena senzilla però eficaç, sense complicacions, a la italiana, amb dos ambients i “el carrer” al mig. Penso que ha funcionat bé, amb una bona direcció que ha fet que el que deien els actors ens ho hàgim cregut, tot i saber que ens estaven enganyant. http://bit.ly/1S53qeE

És el que s’està fent aquests dies al Teatre Akadèmia. Una peça de l’escocès David Harrower (el de Blackbird) en que ens mostra una dona guapa, elegantíssima, que aparenta delicadesa —també per la feina que fa: és galerista— però que descobrirem que no ho és. De mica en mica ella mateixa ens explicarà que ha viscut en un món d’homes, doncs el seu pare és un reconegut mafiós, el seu home un lloctinent… Passarà un fet inesperat i ella treurà el que porta a dins. Excel·lent treball d’una Àngels Bassas entregada. http://bit.ly/1MQdbxW

Molt “Calòrica” en el sentit que és marca de la casa, però especialment molt ben interpretada pels components del grup que dirigeix Israel Solà. Obra formada per retalls, un compendi d’històries entrecreuades que ens parla de persones que viuen en un societat obsessionada per la por a perdre ocasions, allò que els anglosaxons en diuen Fear of Missing Out. De vegades Joan Yago, el dramaturg, sembla que deixa les coses una mica inconnexes, i és veritat, però de seguida recupera el ritme. Repeteixo, les interpretacions són de molta, moltíssima categoria. Llegir-ne més.

A partir d’aquesta novel·la, després pel·lícula (en castellà: Danzad, Danzad, Malditos), una companyia molt jove ha posat en escena aquesta demolidora història situada als anys de la gran depressió americana i se n’han sortit prou bé. Van ser primer premi del Cicle de Creació Escènica DespertaLAB 2015. Una colla de parelles participen en una marató de ball en la que només es descansa una mica cada dues hores… durant setmanes; per un premi important econòmicament, tot i que molts hi participen perquè els donen 7 àpats al dia. Així de fotut era aquest somni americà dels anys posteriors del crack del 29. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/