Josep Maria Ribaudí i Martí

I tot ha estat molt correcte, ben interpretat, el vers ben dit, excel·lent vestuari, l’escenografia potser un pèl exagerada amb els trencaments de parets… I doncs? Potser la directora no ha sabut diferenciar el canvi entre la primera i la segona part, la dialèctica d’esgrima quan Lope de Figueroa i Pedro Crespo es mesuren, al principi, i quan l’alcalde es dol per la pèrdua del seu honor per culpa de la violació de la filla. Tot i així ha estat un bon espectacle que el públic del Lliure ha aplaudit abatament. Crítica completa » http://bit.ly/1QsWh9k

Però més continguts, no tan exagerats com el que he vist a la Comédie Française; allà es passen molt i ho fan, segons diuen com ho ordenava Molière. Penso que Josep M. Mestres ha trobat el to adequat i Joan Pera s’ha mogut dins les línies que se li han marcat. Aguantarà sempre així? No ens posem la bena abans de la ferida i tinguem fe, com deia un personatge bíblic que ara mateix no sóc capaç de precisar. La resta han estat molt en el seu paper. Molière està una mica passadet, però forma part de la història del teatre, i quan hi ets et diverteixes, o al menys a mi m’ha passat, i a la meva néta teatrera […]

Perquè a la potència que de per sí ja injecten els Parking Shakespeare a les seves produccions, el text de Shiller, passat per les mans de Carles Mallol, ha esdevingut una mena de thriller que no deixaria indiferent a Frank J. Underwood de House of Cards. Il·luminació feridors, vestuari buscadament cutre i insercions musicals… per dir-vos que ha sonat Popcorn del 1969, el primer èxit de música electrònica… A mi m’ha agradat tot i la seva desmesura final. Els actors molt bé, com ja ens tenen acostumats els Parking. Crítica completa » http://bit.ly/1TzofRU

A les Factoria IT, que fan els alumnes avançats del Institut del Teatre, es poden veure obres molt bones i ben executades. Fins diumenge fan El Coronel… Sota la batuta de Joan Maria Segura han ajuntat dues obres: El Coronel Ocell del búlgar Hristo Boitxev i el mig-musical Songs For a New World de Jason Robert Brown. Dues peces independents (parlada i cantada) que han encaixat com si haguessin fet puntes de coixí, una meravella. Us la recomano vivament; els executants encara no són professionals, però ja voldrien molts assemblar-s’hi. A més és gratuït, o sigui que vosaltres mateixos… http://bit.ly/1ndx1IG

Perquè és un musical joiós, fet amb optmisme i desinhibit; per passar-s’ho bé, vaja. Fet amb pocs mitjans (kilòmetre zero), però amb moltes ganes. Una versió respectuosa de la peli Some Like It Hot de Billy Wilder, que he vist repetides vegades, i diuen del musical de Broadway Sugar, que no he vist mai. Aneu-hi que us ho passareu bé, segur. Una glopada d’aire fresc sempre ve de gust. http://bit.ly/1JBqeTe