Josep Maria Ribaudí i Martí

Perquè té tots els elements necessaris: una història d’aventures, personatges de fantasia, vestuari molt vistós, moviment escènic àgil i cançons molt ben pensades per que els nens puguin retenir. Ah, i em deixava una cosa molt important: un ratolí famós, una fada i una bruixa. Que no falti de res. Hora i mitja que passa volant amb un entreacte de quinze minuts, temps suficient per anar a fer un pipí i comprat un pot de crispetes. Jo hi vaig anar amb els meus néts petits i m’ho vaig passar molt bé. Crítica completa » http://bit.ly/2ig9sNk

No, no m’he passat amb el whisky; és la lletra d’un dels números musicals de Gente de Bien que La Cubana està fent al Teatre Coliseum. És el que passa quan els nou rics compren títols nobiliaris, s’incorporen a les elits barcelonines i parlen castellà perquè “fa” més fi. Aquest és un musical que tira més a revista del Paral·lel de la Mary Santpere, que a Rent. Peça divertida, “cubana” i rajant pel broc gros sense manies. Els veterans de Cubana us hi divertireu i els que encara sou verges flipareu. Jo no me la perdria. Crítica completa » http://bit.ly/2hVeAtY

El pa de cada dia, però en aquest cas una mica més complicat. Un astronauta amb vestit pressuritzat força galdós manipula una taula de control amb pantalla de televiso ridícula, d’una qualitat xinesa, en el sentit de tot a cent. Una dona de mitjana edat, xerraire li fa un favor a una amiga ocupant-se del pis, doncs ella (l’amiga) ha anat a una trobada amorosa amb un desconegut contactat per Tinder amb l’esperança… de follar, follar molt. I tot això com lliga? Doncs… ja costa, ja, però us recomana que vegeu l’obra. Molt bon text i direcció de Clàudia Cedó i magnífics Cristina Cervià i Jordi Subirà. Crítica completa » http://bit.ly/2gxc0FH

El Pollo Campero, coñe, una companyia de teatre… així… com de performances… modern… bé, jo ja m’entenc. Les seves obres són… com… bé… diferents, jo ja m’entenc. —Veu en off: escolti ens explicarà alguna cosa o tanquem barraca i tal dia farà un any—. D’acord. Las Pollo han muntat un espectacle titulat Las Actrices Siempre Mienten en que ens expliquen velles experiències, càstings en que van assistir, assagen escenes, pensen en veu alta records, ballen…, no sé si queda clar. És molt íntim ja que primer les acompanyem als camerinos i allí mentre en canvien de roba, es maquillen i pentinen, ens expliquen… coses. Em sembla que avui no estic fi, però aneu-hi, de veritat. Tornen a l’Antic els dies […]

Alguns diuen a la tercera, però avui ha estat a la segona, perquè jo aquesta obra ja l’havia vist i ni me’n recordava. Aleshores la vaig valorar amb un sol aplaudiment, però és que la van fer en alemany i el sobretitolat no funcionava; toma! http://bit.ly/1Jn8PcR Avui ha anat diferent, i a fe de Déu que aquesta canalla que fan Wohnwagen a la Seca l’han muntat grossa. Ho han fotut tot de potes enlaire, com si per la sala Joan Brossa hi hagués passat un tornado… o una companyia de teatre postmodern, i entre un dimoni que no calla, una fada que és un “fado”, una una bruixa molt dolenta que està mol bona… continuo? una parella que s’han enamorat… […]