Josep Maria Ribaudí i Martí

Jo no ho tinc tan clar. Sembla que no passa res, però segur que han passat moltes coses, doncs per començar aquesta parella de dones viuen en un lloc inhabitual. Una mena de refugi, un campament als “afores de la urbs”? Hi ha hagut una guerra? de les de a hòsties o als despatxos financers? A ells ara els que els preocupa és si han de fer alguna cosa o quedar-se “afora” sense fer res i que les coses segueixin així. No és cap decisió fàcil. Tot i així no ha estat un mal dia; han aconseguit dues pomes, de veritat, fins i tot semblen de cultiu biològic. Crítica completa » http://bit.ly/2nNcnUU

Sí, mala sort quedar-se vídua la mateixa setmana que l’ex-honorable Jordi Pujol confessa que té un cuento corrent a Andorra, tan convergents ella i el su home a.c.s… Sort que encara li queda la Núria Feliu que la manté dempeus. El molt puta de Marc Rosich ha escudellat en la caiguda de Pujol i l’orfandat en que ha deixat a part del país. Potser un excés de personatges, però situacions genials. la carta a Jordi Pujol d’antologia. Crítica completa » http://bit.ly/2p1OWrl

Aquest Romain Gary que es va burlar de mig França, i els de Sixto Paz, que s’han fixat en un cas real que en principi com a trama no en donaries ni un duro, però… hi ha gent que rumia. Obra estranya amb una posada en escena magnífica, ben interpretada i una execució brillant. Plena de simbologies. La vida d’un home que va fer una pila de coses importants, però no en va tenir prou. Li faltava fotre la bleda al clatell de mig França, i en aquest país hi ha coses intocables… mon Dieu. Crítica completa » http://bit.ly/2mqperx

Diria que no però podria ser perquè es tractava d’Alícia… i a més n’he vist cinc d’Alícies a l’escenari, i jo no havia begut res… i sentia unes músiques que m’enbolcallaven… El que ha passat és que el Pablo Ley (autor) i el David Maqueda (director) han muntat un caos a l’escenari de l’Atrium que ens ha deixat descol·locats. Per començar no hi hem entrat per la porta, sinó que hi hem aterrat després de caure hores i hores des del forat d’un arbre… em sembla que no afino massa avui. Aneu a veure-la i us fascinarà. No penso dir res més, que després la meva dona em renya. Crítica completa » http://bit.ly/2mGIDoK

No, redéu. La Calòrica; el caloret és el que deia mig torrada aquella alcaldesa que tenia el fetge com un paté de foie. La Calòrica és una companyia de teatre que ja porta uns quants anys divertint al personal amb posades en escena sempre divertides, i avui no ha estat diferent. Fairfly és una comèdia de Joan Yago en que dues parelles que estan a punt de ser acomiadades de l’empresa en que treballen posen en marxa la idea revolucionària d’un dels components del grup. Obra fet dins l’escenari del Tanta, actors i públic, amb una distribució a quatre bandes que ha resultat genial. No puc explicar res perquè després m’apedregarieu pel carrer. Aneu-la a veure, feu-me cas, cony. Crítica […]