Joaquim Noguero Ribes

Hi ha una mirada Barcelona? Som fills de la verticalitat entre generacions, determinada i sense tries, o més aviat de l’horitzontalitat entre iguals de quan volem i busquem? Som desig. […]

Vet aquí l’autèntic home-objecte, centre de les nostres mirades. L’artista està com un llum? Doncs no: és un llum, literal, que il·lumina el que veiem i ens convida a mirar. […]

Hi ha idees que són com esgarrinxades, pensament contemporani amb compressió de videoclip, coreografiat amb moviments tan orgànics com les esquitxades d’una d’aquelles immenses teles de Jackson Pollock. Oi que […]

El cos que veus no et pertany. Ell sol reclama la mirada que vol. Creix escultòric enmig de l’espai i estableix un diàleg amb cada espectador. L’actitud significa, les mirades […]

Albert Einstein va dir allò de si vols obtenir resultats diferents, no facis el mateix. Canvia la pregunta, la mirada, els procediments. El teatre híbrid de la companyia El Conde […]

Somiar l’obra en diàleg amb la màquina, pensar una illa que, com la de Robinson, representi el globus terraqüi hiperexplotat pel liberalisme. A Una illa, la llibertat perilla de rebentar […]

Aquí no és l’economia, estúpid, són les persones. Ho podríem dir així, parafrasejant al mirall multiplicat de l’escena aquella dita de la campanya electoral de Clinton del 1992. O potser […]

Ionesco no és sols l’autor de l’absurd de les paraules enteses com el pallasso ruc de les relacions socials; a l’altra cara d’aquest horror, hi trobem el pallasso carablanc de […]