Iván F. Mula

Hereva de la tradició literària del viatge iniciàtic i novel·les com On the road (1957) de Jack Kerouac, la road movie és un gènere cinematogràfic que tracta, amb estructura episòdica i un desplaçament geogràfic com a metàfora, la revelació d’un personatge sobre la seva pròpia identitat o la del territori que travessa. Agafant molt d’aquest esperit aventurer i barrejant-lo, teatralment, amb el d’una crònica periodística o documental, Ernesto Collado escriu, dirigeix i protagonitza aquesta entretinguda peça que, per sobre de totes les coses, està defensada amb molta dignitat i de forma honesta i divertida. Montaldo explica la història d’un home que marxa a Texas (EUA) a investigar la figura d’un català mut i tímid que, al segle XIX, va convertir-se […]

Amb més de 50 anys de carrera professional a l’esquena, Montserrat Carulla ha escollit acomiadar-se dels escenaris on tantes emocions ha viscut i propiciat amb una proposta feta en família. Iaia és una obra escrita i dirigida per Roger Peña, el seu fill, amb un paper fet a mida per a ella i un altre pel seu nét, l’actor Aleix Peña. El més cuidat de l’espectacle, certament, és el personatge de Carulla, molt proper als rols del teatre i la televisió que l’han fet tan popular i estimada. L’actriu llueix el seu carisma i la seva tendresa amb comoditat en aquesta comèdia que, en termes generals, en realitat, resulta força fallida. Perquè, més enllà del necessari i merescut homenatge a […]

Des del mateix començament de l’espectacle, resulta palpable que el seu director, Roger Ribó, es va formar a la London International School of Performing Arts (LISPA). I és que Et vindré a tapar no és més que un drama senzill i intimista que, gràcies a l’ús de les tècniques del Storytelling Theatre britànic, aconsegueix construir un ampli, bell i complet imaginari amb només tres actrius, tres maletes i unes poques peces de roba. Ambientada l’any 1940, l’obra narra el viatge de tres amigues a la recerca del marit d’una d’elles desaparegut durant la guerra. El tema, no gaire innovador, tot i que encara present en el sentiment col·lectiu i, per tant, necessari, està tractat amb intel·ligència, combinant l’angoixa amb la […]

En principi, ser guionista de televisió no hauria de ser un inconvenient a l’hora d’aventurar-se a escriure una obra de teatre, més enllà de certs possibles tics propis del mitjà audiovisual. No obstant això, sembla que alguna cosa no ha acabat de funcionar en el salt de Marta Sánchez i David S. Olivas, coneguts pels seus treballs a sèries com 7 vidas o Aida, del guió de sitcom a la dramatúrgia teatral, ja que el resultat no està a l’altura del que es podia esperar. L’espectacle se sosté sobre un esquelet molt ben estructurat que conté tots els elements necessaris per construir una bona comèdia. El problema és que tot plegat sembla massa forçat: les situacions, les reaccions dels personatges, […]

Diu Elisenda Roca, directora de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, al programa de mà que va aprendre a diferenciar “un musical d’un seguit de cançons disfressades d’aquest gènere” gràcies a Josep Maria Pou. La clau, segons Pou, roman en el fet que “si a un musical li treus les cançons, no entendràs l’obra, no tindrà sentit, no avançarà”. Aquesta reflexió, molt interessant i encertada, no seria la més idònia, però, per introduir aquest muntatge que, precisament, no explica cap història. La proposta, simpàtica i comercial, és, en realitat, un seguit d’esquetxos sobre la vida amorosa, des de la primera cita, passant pel matrimoni i els fills, fins a arribar a la tercera edat on l’amor, sembla, torna a néixer. […]