Hereva de la tradició literària del viatge iniciàtic i novel·les com On the road (1957) de Jack Kerouac, la road movie és un gènere cinematogràfic que tracta, amb estructura episòdica i un desplaçament geogràfic com a metàfora, la revelació d’un personatge sobre la seva pròpia identitat o la del territori que travessa. Agafant molt d’aquest esperit aventurer i barrejant-lo, teatralment, amb el d’una crònica periodística o documental, Ernesto Collado escriu, dirigeix i protagonitza aquesta entretinguda peça que, per sobre de totes les coses, està defensada amb molta dignitat i de forma honesta i divertida. Montaldo explica la història d’un home que marxa a Texas (EUA) a investigar la figura d’un català mut i tímid que, al segle XIX, va convertir-se –segons la llegenda– en cap d’una tribu d’indis. Aquest punt de partida, curiós i interessant, omple gran part de l’espectacle que aguanta, bàsicament, per la proximitat interpretativa de l’actor, el seu sentit de l’humor, la seva capacitat narrativa i el seu carisma i espontaneïtat innegables. No obstant això, el desenvolupament del monòleg cau massa en l’anècdota sense aconseguir que el relat agafi una mica més de profunditat. Del tal Montaldo, finalment, poca cosa aprenem més enllà de la premissa; i el territori, un marc ambiental exòtic, tenia moltes possibilitats de les quals s’aprofiten només unes poques. Tampoc obté el pes que li pertoca el conflicte del mateix narrador, la transformació del qual no és tan reveladora com caldria. Ara bé, la duració en conjunt és adequada. En cap moment, es fa pesat o avorrit. Algunes parts resulten força divertides i els moments més surrealistes de veritat funcionen. En aquest sentit, com a descripció d’un viatge ple de vivències resulta excel·lent… tot i que no té suficient contingut per a transcendir una mica més que les anotacions simpàtiques del diari d’un viatger intel·ligent.
Enllaç copiat!