Tot el que necessites per anar al teatre

El padre: Malgrat Alterio

El padre
18/09/2016

Una cop han passat certa edat, resulta tot un luxe veure a un actor d’important trajectòria damunt d’un escenari i més si es tracta d’un paper protagonista. Aquest és el cas del veterà Héctor Alterio que, a punt de complir 87 anys, interpreta a un avi amb problemes de memòria en aquest text de l’escriptor francès Florian Zeller. La proposta gira entorn d’aquest personatge entranyable i el seu punt de vista sobre uns estranys fets que no acaba d’entendre i el fan patir. La interpretació de l’actor argentí està plena de tendresa i naturalitat i, fins i tot, aconsegueix algunes pinzellades humorístiques amb la forma de dir les seves frases que fan encara més carismàtic el seu rol. Malauradament, malgrat Alterio, l’espectacle no funciona de cap de les maneres. El principal problema resideix en una història que no ens explica gaire cosa del passat d’aquest senyor gran, tot i que podia donar molt de si, ni tampoc de l’evolució del seu trastorn que es manté en la mateixa fase des del principi fins al final. En canvi, es dedica a reiterar una vegada i una altra petits detalls quotidians de la vida d’aquest home, adornats amb moments propers al thriller que, francament, no pinten res. La resta de repartiment, d’altra banda, no tan sols no es troba a l’altura de les circumstàncies sinó que resten versemblança i qualitat al conjunt amb les seves carències, manca d’encert i espontaneïtat. Només una decisió escenogràfica (no gaire original, de totes maneres) ajuda a pujar el llistó d’aquest muntatge lent, avorrit i desmanegat on tot falla menys el talent instintiu del seu intèrpret principal que no es mereix el desastre que el rodeja.

← Tornar a El padre