Gema Moraleda

La coincidència de l’any 2014 amb el 450 aniversari del naixement de William Shakespeare ha donat lloc a una temporada plena de muntatges de l’autor anglès i, és clar, en aquestes circumstàncies, no podia faltar un rei Lear, considerat un dels seus millors textos. En aquesta ocasió, Lluís Pasqual ha triat Núria Espert per donar vida al rei protagonista i l’actriu l’interpreta amb tota la intensitat que demana un paper d’aquesta talla. Malgrat això i l’encert d’un muntatge que fuig de l’artifici i aposta pel minimalisme i la força del text, jo no vaig aconseguir connectar-hi. Un ritme massa lent i certa inclinació del director per l’enfoc més grotesc en les escenes del bufó em van fer força enrere durant […]

Com a mínim a mi. Però si, a sobre, et trobes amb una posada en escena tant meravellosa com la que proposa Dugald Bruce-Lockhart al Teatre Akadèmia, la felicitat ja és absoluta. Amb un escenografia mínima però una gran comprensió del moviment escènic i un ambient sonor totalment original i evocador, el director ens transporta al bosc on transcorre aquesta comèdia que ens parla d’amor però també de poder i traïció. Amb personatges memorables i interpretacions brillants, Com us plagui és un d’aquells Shakespeare amables, sense morts ni baralles a espasa però ple de saviesa i coneixement de l’ànima humana, d’humor, de cinisme i també, és clar, d’unes gotes de romanticisme. No us la perdeu. Més informació

La part més complicada a l’hora de representar teatre elisabetià és l’adaptació. En un món on ja no tenim ni el temps ni el costum de veure obres de més de dues hores i on ja no coneixem al detall tots els referents històrics que contenen, és l’adaptació la que pot salvar o enfonsar un text. Una bona tria de les escenes, un bon ritme narratiu, una traducció cuidada i un bon criteri a l’hora d’actualitzar el context marquen la diferència. I aquest Eduard II n’és una bona mostra. Una història interessant que enganxa per la forma en que ens l’expliquen. Un text que parla de lluites de poder i traicions a la cort del rei d’Anglaterra que sona a […]

Si penseu que la Commedia dell’arte és quelcom antic i avorrit esteu d’allò més equivocats. Potser té uns quants anys, és cert, però quan es fa bé és tot un plaer. I és exactament el que fa la Companyia de la Rosa. La mascarada fantàstica és divertida, ràpida, esbojarrada i plena de sorpreses. Amb moments d’improvisació, interacció amb el públic, música, humor, ironia, farsa i un ritme trepidant, els que no conegueu el gènere descobrireu per què encara es representa avui dia. Els que, com jo mateixa, en sigueu fans, descobrireu una companyia que entén i estima el gènere i sap com treure-li el màxim profit. Jo vaig riure sense parar durant més d’una hora. Vosaltres teniu fins demà per […]

Tortugues és un d’aquells textos que aconsegueixen alegrar-te el dia. Amb un argument clàssic però original i uns personatges totalment memorables, Clàudia Cedó (recordeu aquest nom) ens proposa una història divertida, intel·ligent, tendra i en alguns moments esbojarrada que no només ens fa passar una bona estona, sinò que també ens fa pensar una mica en els límits de la ciència o en la natura de l’amor. Interpretada per un repartiment entregat on destaca en Dani Arrebola i el seu neuròtic personatge, Tortugues és la millor excusa per tornar a la Flyhard. Més informació