Gema Moraleda

Us asseguro que no exagero ni una miqueta si us dic que Confidències a Al·là és un dels millors muntatges que he vist aquest 2014 (i no són pocs). L’adaptació de Magda Puyo de la novel·la de Saphia Azzeddine és tota una demostració de com convertir una bona història en un impecable text teatral. La història de la Jbara, la protagonista, és una història de misèria però també de rebel·lia, de pobresa, però també de valentia, de perills i desafiaments, una història que emociona des del primer moment. Una història narrada a dues veus (que en realitat en són una de sola) per dues actrius que es deixen la pell sobre l’escenari, tant proper, de la Sala Atrium. Heu de […]

La mateixa Companyia Ignífuga que ja em va enamorar amb La norma de l’extinció ho ha tornat a fer amb Fam oculta. Tres personatges, heroics i apassionats en la seva joventut, s’enfronten a la vellesa des de perspectives ben diferents. Tres personatges interpretats de manera magistral per un repartiment molt jove que fa una autèntica exhibició de teatre físic. Interpretacions impecables per a un text poètic i ple de matisos que Pau Masaló dirigeix amb delicadesa i encert fins aconseguir un muntatge que commou i fascina a parts iguals. Totalment imprescindible. Més informació

Com era realment la Desdèmona? Sabem que el Iago enredava l’Otel·lo però, era realment tan virtuosa la dona d’aquest com es podria deduir del text de Shakespeare? Paula Vogel, l’autora de Desdèmona té la seva pròpia versió dels fets. I ens l’explica en forma de comèdia per passar una bona estona amb personatges que crèiem coneguts. Tres actrius per a interpretar tres personatges que mai no tornarem a mirar de la mateixa manera. No us perdeu l’Alba Florejachs en el paper d’Emília, la descarada criada de Desdèmona, que juga a trencar la quarta paret i esdevé còmplice del públic en tot el que passa sobre l’escenari. Una comèdia divertida, amb molt bon ritme, una excel·lent posada en escena i un […]

Dijous passat vaig assistir a una de les poquíssimes representacions que s’han fet (de moment) de Waikiki Honolulu, un text escrit i dirigit per Paul Berrondo. Waikiki Honolulu ens presenta dos personatges perduts, desil·lusionats i amb vides complicades que es coneixen a un bar de barri i es permeten somniar, per una nit, en una vida diferent. Borja Espinosa i Joel Miguet interpreten aquests antiherois amb tendresa i intensitat, i aconsegueixen que ens emocionem amb la seva història d’amor improvable. Waikiki Honolulu és un text amb ritme, dur, gens amable però, malgrat tot, amb un fons d’esperança. Un text que em va sorprendre i que espero que pogueu gaudir aviat sobre un escenari. Més informació

Pot una sola obra tractar alhora temes com la ciència cognitiva, el concepte d’ànima i l’atracció sexual i ser alhora entretinguda? Si m’ho haguessin preguntat fa un parell de setmanes hagués tingut els meus dubtes sobre la resposta però després d’haver vist Pensaments secrets puc afirmar que sí. La primera incursió de l’actor Lluís Soler en l’àmbit de la direcció teatral aborda un génere híbrid, a mig camí entre el teatre a l’ús i la divulgació científica i, estrany com podria semblar sobre el paper, aconsegueix un muntatge interessant, amb unes interpretacions més que correctes i una posada en escena del tot solvent. Pensaments secrets alimenta l’intel·lecte i genera interessants debats postfunció. Sorprenent i del tot recomanable. Més informació