Tots tenim més o menys clar què es pot esperar d’un muntatge d’un text de Sagarra al Teatre Nacional, però, en aquest cas, potser hauria estat bé arriscar una mica amb la posada en escena (més enllà de la interessant distribució d’escenari i públic a la sala petita).
La fortuna de Sílvia és un text dens, molt literari i poc oral, que, a la sala petita del TNC sona afectat i encotillat a causa d’unes interpretacions poc orgàniques i un pèl encarcarades.
Malgrat tot, i tenint en compte que el text és de 1947, els personatges femenins resulten interessants, així com la seva reflexió sobre la barbàrie de la Segona Guerra Mundial.
Més informació a Somnis de teatre