Francesc Esteve i Tomàs

Fama, el musical versió d’èxit internacional, el fenomen de la cultura pop sobre la llegendària escola secundària d’arts escèniques de Nova York.Un títol inconfusible de la inoblidable franquícia de cinema i televisió, Fame The Musical. És el que passa amb algunes obres, a vegades t’agrada més el record que et porta (o el que t’explica) que el que realment veus a l’escenari. En aquest cas és el que em va passar. Vaig gaudir-ne molt durant la funció, recordant els personatges, la música, el número final. Tot i ser una funció prèvia, abans de l’estrena oficial (i que no tot estava funcionant al 100% i es va notar en alguns moments) va ser un regal en l’àmbit visual, una experiència meravellosa […]

Aquest cop tornem al Teatre de l’Aurora. Un bon inici de temporada per començar amb la nova programació de l’Aurora. Referent a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ja el vaig veure al Goethe Institut de Barcelona quan encara era “Coplas por Ocaña” , posteriorment el vam estrenar als Terrats en Cultura de Coincidències (tot un èxit) i ara el tornem a veure. Si la primera vegada vaig sortir bocabadat, tornar a veure a Joan Vazquez no ha estat per menys, Només puc dir que és una bèstia escènica del teatre musical i així ho he pogut comprovar en els darrers anys. Aquest cop ens situa en els 70 i principis dels anys 80 per posar-se en la pell del performancer […]

Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès amb direcció de Roberto Romei és la història d’un africà mort a mans del seu cap que ens acara a l’opressió que ha estat motor del colonialisme i que encara és present a la nostra societat, on la violència que exercim ens obliga a viure en la por i en un exili permanent. Una obra molt política i a la vegada molt humana. Sobre la por del personatge sobre un problema, i com enfrontar-se. A més crea una capacitat de violència davant la incapacitat per poder sortir-ne. Parla d’una part política però no dintre de l’estat, sinó un enfrontament polític a escala humana. Aquesta obra és un relat força dur sobre […]

Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Ens trobem en un projecte que rescata de la memòria un fet dels anys 60. Sempre amb la intenció de destapar i reparar els crims del franquisme on, com en altres causes, han tingut moltes victimes silenciades i que els seus familiars busquen una resposta L’obra és una combinació entre teatre de ficció i teatre documental, fins i tot hi ha un moment que vol descol·locar-nos parant el que sembla la part més teatral per fer partícip a l’espectador i posteriorment retornant a […]

Per tornar a la temporada teatral a Barcelona d’aquest any, he escollit anar-hi a veure “Ximpanzé” al Teatre Gaudí. I no he pogut escollir millor opció per tornar de nou al teatre. Ximpanzé, d’Agustí Franch, una obra basada en històries reals dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa i interpretada per Isidre Montserrat. L’obra és el relat d’un embaràs trans i de tots els records que desencadena. Tot i que veiem els anys d’infantesa, adolescència i transició del protagonista. Personalment m’ha agradat molt el text, com s’apropa a la història, la posada en escena i en un capítol a part el treball d’Isidre Montserrat. Poder veure les diferents etapes del protagonista per convertir-se en el que realment sent. Podem veure […]