Tot el que necessites per anar al teatre

Assajar és de covards: Una bogeria encantadora

A partir de 6,00€
Comprar Entrades
Assajar és de covards → Teatre Tantarantana
19/11/2021

Al final he assistit a l’”Assajar és de covards, La bombolla” una de les propostes del Teatre Tantarantana conjuntament amb Àtic 22 i la companyia Cia Casa Real.

Explicar-ho és una mica difícil, has d’entrar en aquesta experiència i deixar-te endur en la proposta. Veure les diferents parts en què consisteix aquest xou i deixar de pensar que ets a una proposta com les “altres”. Surt una mica del que he anat a veure fins ara. I com he comprovat, cada funció és totalment diferent de l’anterior.

A l’entrada del teatre, el primer que veus són a les actrius que et van donant la benvinguda. En el meu cas, al ser verge en aquest tipus de funció m’han “desvirgar” una mica. Sembla que hi ha una cerimònia necessària per als primers assajos que assistim, o he caigut de quatre potes amb la complicitat del públic i de les actrius.

En la sessió d’avui hem tingut una companyia convidada per deixar dos dels seus textos per a la funció, aquest cop ha estat “El conde de Torrefiel” qui ha deixat dos fragments d’una de les seves obres. Una altra de les companyies convidades, la Peleona, han estat les que s’han enfrontat amb aquests textos per fer una lectura d’aquests, això si, amb una escenografia d’una tercera companyia que actualment la podem veure amb “Enterrando a dodot”.

Pel mig, hi ha un cantant, aquest cop Eloy Pazos a la guitarra que ha fet l’espai sonor durant la representació de la funció o lectura dels textos i posteriorment un petit concert amb unes peces seves.

Si això no és suficient, amb l’ajut del públic (4 assistents que han fet de dramaturgs i un que ha fet la direcció de la lectura) que han ajudat a alterar els texts que s’havia representat anteriorment per fer una nova relectura. Això si, amb parts dels textos modificats directament pels dramaturgs en funció. Deixant algunes frases alterades tant en el sentit com en frases.

Sembla complicat? Doncs quan ets a platea l’únic que pots fer és deixar-te endur i gaudir-ne d’aquesta “funció” (per dir-ho alguna forma). A l’inici m’he sentit com espectador de què tenia a l’escenari, però també del que succeïa a platea, ja que la gent va animant el “cotarro” de mica en mica. Vas veient que el xou és en tot el teatre, no només en l’escenari. Al finalitzar he tingut ganes de més. La veritat és que ha estat una autèntica bogeria.

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç.

← Tornar a Assajar és de covards