Francesc Esteve i Tomàs

He finalitzat l’agenda teatral per tot lo alt amb la nova versió de Germans de Sang. Ja l’havia vista l’any 2013, en una proposta diferent, però aquesta m’ha tornat a sorprendre. Tot i conèixer la història, hi ha moments que continuen colpint amb força, i d’altres que es viuen amb una emoció renovada gràcies a la interpretació i al ritme de l’obra. Ha estat una manera immillorable de tancar aquesta etapa teatral, amb una sensació d’haver gaudit d’un espectacle intens, proper i molt ben defensat, que et deixa pensant i amb un nus a la gola en acabar. És una història molt humana, que parla de família, amistat, desigualtats i de com el passat acaba pesant, tot tractat amb un […]

Clare Barron va escriure aquesta obra el 2011, molt abans del moviment #MeToo, abans d’adonar-se que havia patit una agressió sexual i també abans que li diagnostiquessin un trastorn bipolar. Ella mateixa explica que escriure aquest text la va ajudar a entendre i posar nom a coses que li passaven i que, fins aleshores, no sabia com explicar. Amb un estil irreverent i molt propi, Barron -una de les veus destacades de l’escena underground de Nova York- ens parla de com de complicat pot ser viure avui dia i trobar el nostre lloc. Ho fa a través d’una mena d’anti comèdia romàntica que barreja humor àcid, situacions incòmodes i un cert caos que reflecteix perfectament el que vol transmetre. Dirty […]

El nou musical en català de La Cubana, estrenat al Teatre Romea, és una autèntica celebració del teatre popular. L’espectacle ret homenatge a les companyies dels anys seixanta i setanta, aquells grups que, amb recursos modestos i molta imaginació, van posar les bases del teatre amateur i de la sàtira escènica catalana. Amb el seu inconfusible segell “made in Cubana”, la companyia de Sitges manté la seva essència: humor directe, mirada tendra sobre els hàbits socials i un punt de bogeria festiva que converteix el públic en còmplice des del primer moment. El muntatge juga a desmuntar el teatre dins del teatre, mostrant els trucs, els entrebancs i els encerts d’aquelles companyies pioneres, amb un to alhora irreverent i afectuós. […]

La primera vegada que es va presentar aquesta obra va ser a l’antiga Sala Beckett de Gràcia. Ara hi ha un nou muntatge i una nova sala. A l’Espai Texas i amb Marc Tarrida Aribau, Sandra Monclús, Eric Balbàs i Jordi Coll. Després de veure la nova revisió de El principi d’Arquimedes, he de dir que m’ha sorprès gratament per les diferències respecte a la versió de fa 13 anys. El text s’ha actualitzat de manera molt encertada, aconseguint ser més rodó i adaptat als temps actuals, cosa que contribueix a una millor comprensió i a un impacte més gran en l’espectador. Un dels aspectes més destacats és el final, que sorprèn i aconsegueix mantenir-nos expectants fins al darrer moment. […]

L’estrena de Chicago El Musical a Barcelona ha estat una experiència fascinant en tots els sentits. La posada en escena em va captivar completament: un treball impecable que combina elegància i dinamisme, amb una coreografia que embolcalla l’espectador des del primer moment. Un dels aspectes més impactants és la decisió encertada de situar l’orquestra en primer pla a l’escenari, fent que es converteixi en un protagonista més. Els músics, d’un nivell excel·lent, donen vida a cada nota, aportant una energia palpable que s’encomana al públic. La música en directe és, sens dubte, una de les grans virtuts d’aquest muntatge. Cada tema ressona amb una força i una precisió espectacular, connectant a la perfecció amb l’atmosfera de l’obra. Sincronització total entre […]